Un aeroport amb productes de la terra

El geògraf Pere Suau Sanchez, en el seu article «Construir un aeroport des del territori», planteja la necessitat d’oferir als usuaris de l’aeroport corporatiu d’Igualada-Òdena quelcom més que un lloc per aterrar avions. Per això, proposa el que ell anomena serveis a terra. Serveis a terra i, per què no?, productes de la terra. És aquesta, una reflexió que no podem defugir aquells que, d’una manera o altre, participem en la gestió d’espais agraris.

Un aeroport, una vegada superats tots els entrebancs, és ubicat en un territori concret i no ha de considerar-se, com moltes vegades s’ha vingut fent, una infraestructura aïllada sinó una infraestructura que necessita ser construïda des del territori. Si és així, per què el sector agrari no assumeix la seva presència com un fet i l’incorpora no com una amenaça sinó com una oportunitat? Per tant, des d’aquesta perspectiva el sector hauria de cerca iniciatives innovadores capaces d’aportar al projecte una oferta atractiva pels usuaris de l’aeroport corporatiu.

Sembla estrany, i fins i tot esbojarrat, proposar buscar sinergies entre dues activitats tan diferents com un aeroport i un territori agrari. Potser cal oblidar una mica el seny i apuntar-se a la rauxa, dues característiques, que diuen, caracteritzen als catalans. Però massa sovint ens ancorem en el seny. El sector agrari, com molts altres sectors, no ha de perdre oportunitats, les ha de cercar a partir d’utopies creatives (enfrontar el present assumint la incertesa del futur), més enllà de realismes estèrils que acostumen a agermanar-se amb la queixa permanent. Per què no oferir a aquest nou perfil de consumidor que arribarà del cel allotjament rural, productes derivats del cereal, embotits, fruita seca, productes càrnics, etc. Tot de qualitat (tot i que no és suficient) i amb valors afegits basats en l’autenticitat, en la diferenciació, en el lloc? Fins i tot, per què no cercar iniciatives d’apadrinament d’un camp de cereal, d’un ametllers, d’un vedell? Pensem-hi.

Es tracta d’una proposta que cal plantejar no solament per aquest aeroport, sinó que segurament és vàlida per molts d’altres espais agraris que envolten els aeroports d’una Europa densament poblada. Per què no cercar sinergies, col•laboracions, mecenatges, patrocinis per a una agricultura de proximitat en què el consumidor s’apropa al territori amb un mitjà de transport que escurça distàncies i temps?

La primera pregunta no és com captar aquest potencial client, sinó si se’l vol captar. Voler és poder. Per alguns pot ser una cosa impensable. Si no s’intenta, o almenys es planteja, difícilment se’n podrà saber el resultat. Si des del sector agrari es vol anar cap al futur, cal apostar pel futur i possiblement un futur nou. Si el sector agrari no sap o no s’atreveix cercar noves oportunitats, sense cap dubte aquestes cauran en mans de gent de fora i després tot seran gemecs. El llistat d’inconvenients, dificultats i problemes segurament fa temps que s’ha vingut fent, però l’aeroport serà una realitat. Cal, doncs, com a mínim plantejar-ho i no defugir de preguntar-se, pel sector agrari, per nosaltres com a pagesos o ramaders, quines oportunitats ens pot oferir el nou aeroport corporatiu? Si no hi ha pregunta, no hi pot haver resposta.