//Plugins sense CDN ?>
La pèrdua d'una persona estimada ens fa sentir més sols i fràgils. Som molts els qui avui tenim un cor encongit. Però la incomprensió i la tristesa han esdevingut menys feixugues en compartir-la tots junts. Amb aquestes paraules us enviem una abraçada als qui vau ser presents a la missa exequial a la Catedral de Girona amb la Laia, els pares del Xicu, germans, familiars, amics i companys i a aquells qui no vau poder assistir-hi però des de la distància hi éreu.
La lluita per la vida, l'esperança, l'alegria, l'optimisme, la fe i l'amor que el Xicu ens ha lliurat en els darrers mesos són un exemple per a tots nosaltres. Als qui vam viure amb ell, ens queda aquesta força i vitalitat que ens esperona a viure. Però no només ens queda un record d'en Xicu; la seva presència és avui aquí, perquè aquesta gran lliçó que ens ha donat ens traça i fa més fàcil el camí de la vida.
-Val la pena coneixer la personalitat d’en Xicu Petit. A les pàgines de l’Avui-El Punt i del Diari de Girona d’ahir,(veure Google amb el nom de Xicu Petit),s’en pot fer una aproximació.
C.
20 d'octubre 2010.12:18h
Els que coneixeu la catedral de Girona sabeu de la seva grandesa arquitectònica. Es un espai prou gran per sentir-nos encongits.
Durant la missa exequial per en Xicu, l’espai va quedar desbordat i... Llegir més no pas per les moltes persones que varen ser-hi presents.
El ritual, els cants que tant varen ser part de la seva vida, però sobre tot les paraules que es varen anar desgranant varen fer encara més gran l’esperit d’en Xicu que va omplir-ho tot, ens va envoltar, ens va embolcallar a tots els que veren tenir la oportunitat de dir-li un darrer adéu o com es va recalcar, un a reveure.
Espero que tot el que vaig sentir dir dels que han conviscut amb en Xicu, sobretot ens els darrers temps, ajudi a fer forts a la Laia, als pares, germans i a tots els que l’han estimat.