Agraïment sincer

Sóc una de les mils de persones agraïdes de treballar per al Departament d’Educació del nostre país. Dic agraïdes no per error, com podríeu pensar, sinó perquè en els temps que corren hem de donar gràcies que, malgrat que l’administració no fa les coses com caldria, malgrat la no-qualitat en moltíssims aspectes, això sí, tenim feina!

El cas és que els 210 kilòmetres que he de fer cada dia per anar i tornar de la feina m’han permès de conèixer el territori, analitzar i reflexionar sobre molts temes, un d’ells l’estat de les carreteres i la seva relació amb els accidents de trànsit. Sóc usuària del tram relativament nou de la carretera C-37 que va d’Igualada a Manresa; hi he detectat canvis, tant pel que fa a la velocitat permesa com a les línies pintades a terra: la velocitat ha estat augmentada de 80 a 90 km/h (fet inusual i sorprenent cap a positiu: a comarques sí ho hem aconseguit!), però, en canvi, les línies que han estat modificades, les que ens permeten o no d’avançar, no crec que hagin estat esmenades per cap expert. He observat que es permet d’avançar en canvis de rasant perillosos o en llocs de poca visibilitat i, en canvi, hi ha rectes prou llargues com per poder fer-ho però, en canvi, ens trobem amb una doble línia contínua.

La reflexió evident, doncs, la que se’ns pot acudir a primera vista, és que, en general, molts dels accidents podrien ser ocasionats per aquest fet o, al contrari, no hi ha tants accidents gràcies al fet que els conductors actuem amb prou lògica com per no fer cas dels indicadors de la carretera. El fet sembla greu i paradoxal, i ho és, però llavors és quan em plantejo altres dicotomies:

- El fet d’apujar la velocitat permesa i pintar les línies d’avançament de manera incorrecta té algun macabre punt de connexió?

- Hi ha algun interès en què hi hagi més accidents, ara que no és recomanable agafar baixes, i així poder-nos acomiadar de l’empresa?

- La persona que ha pintat les línies era un treballador o treballadora del pla ZP que, encara que no fos especialista, se li havia de donar feina?

- El pressupost de l’obra era tan ajustat que van haver de pintar discontínues en lloc de contínues per estalviar material?

- El govern ens vol eliminar perquè hi ha superpoblació i no pot pagar les pensions?

- El mosso que espera amb la càmera a punt, amagat darrere el túnel, sap que acabem de fer un avançament justet, justet, però legal? Només ens queda l’esperança que l’IVA ens ajudi a solucionar aquests "petits" problemes domèstics i tornar a donar les gràcies.

Gràcies!