L’AVE: opció ideològica i ruïna econòmica

Si ens remuntem als orígens veurem com el ferrocarril ha estat un formidable factor de transformació territorial i social. Com a tal, els seus efectes han depès de com i amb quines finalitats ha estat utilitzat. Malauradament, i més sovint del que hauria estat desitjable, el seu ús ha anat lligat a finalitats bastant allunyades de qualsevol consideració moral.

Així, per exemple, quan en els inicis de la Revolució Industrial el ferrocarril afavorí l’expansió de les mines de carbó angleses, de retruc va contribuir a la generalització d’inhumanes condicions de treball per a adults i nens. I, també, ajudà a l’aniquilació dels pobles indígenes americans que veieren com una multitud de nous pobladors portats per la febre de l'or s’instal.lava al seu territori ancestral. Això sense tenir en compte els milers de vides de treballadors xinesos que va costar travessar les Muntanyes Rocalloses; un fet, però, que no importà gens als promotors de les noves línies, que s’enriquiren ostensiblement. Igualment, les grans empreses mineres i agrícoles que mitjançant el ferrocarri han expoliat gran part de l’anomenat tercer món s'han enriquit extraordinàriament, sense que els seus habitants rebessin cap benefici.

El cas més flagrant, però, d’utilització perversa del ferrocarril es produí quan s’usà per transportarmilers de jueus, com si fossin bestiar, als camps nazis d’extermini. Els ferrocarrils també han estat un mitjà idoni per afavorir les grans migracions interness; tots recordem, a l’Estat espanyol, el tristament famòs “Sevillano”, a través del qual tantes famílies fugiren de la gana per a establir-se a Catalunya. Un fenomen que actualment s’està produint a l´India i a la Xina, on milers i milers de camperols pobres fugen del camp per amuntegar-se en unes ciutats cada cop més atapeïdes. Evidentement, el ferrocarril ha estat i és un mitjà idoni per cohesionar interiorment estats amb població de característiques culturals i nacionals molt diferents; així no hauria d’estranyar el seu ús amb finalitats, a més d’econòmiques, “vertebradores”: tal com afirmaren al seu dia tant la inefable Magdalena Àlvarez com el no menys inefable Aznar, l’AVE -la versió hispana del TGV- és un mitjà idoni per “vertebrar Espanya” -si el vell Ortega i Gasset aixequés el cap! Igualment, cal suposar que el nou ferrocarril inaugurat no fa gaire entre el Tibet i la Xina -amb vagons pressuritzats i tot, degut a les grans alcàries que travessa- també deu haver estat realitzat amb els mateixos afanys “vertebradors”… No és per casualitat que l´únic país del món amb més vies d’alta velocitat que l’Estat espanyol sigui la Xina.

En el cas espanyol es veu molt clar, i més en els moments actuals, que els desmesurats i insostenibles projectes tendents a crear una gran xarxa radial de trens d’alta velocitat amb centre a Madrid poc tenen a veure amb les necessitats realls de l’economia i les persones -si no ja faria temps que el corredor mediterrani hauria estat degudament modernitzat i adaptat a l’ AVE-, i sí molt amb els intents d’homegeneïtzar i consolidar a tota costa l’Estat espanyol des de criteris rànciament jacobins i centralistes. Uns criteris que primen el macrocreixement tentacular de Madrid, el qual, en taca d’oli, absorbeix i anul·la les poblacions més properes i ja té en el seu punt de mira altres poblacions un xic més allunyades. En aquest procés es primordial el paper jugat per infrastructures com l’AVE.

Afortunadament, però, hi ha d’altres exemples molt més amables i humans de la utilització del ferrocarril. Tots tenim present el simpàtic tren groc de la Cerdanya, o també l’agradable línia Lleida-la Pobla, i encara molta gent gran recorda amb estima els entranyables carrilets i trenets. Són la imatge d’una concepció del ferrocarril a les antípodes de certs models, presentats com una mena de panacea però que en realitat obeeixen a fins mai explicitats clarament del tot, al servei de determinades castes i elits que volen perpetuar el seu poder al preu que sigui.