//Plugins sense CDN ?>
En aquesta Espanya plural en que en toca conviure, es torna a sentir un corrent d'unificació, de "café para todos". El que passa que alguns el prenen amb llet, d'altres amb unes gotetes i a nosaltres, als catalans ens toca el cafè aigualit i sense sucre.
Una persona molt propera, te un problema personal amb l’alimentació. Resulta que es intolerant al gluten, els anomenats celíacs. Fa pocs dies comprant un producte, basant semblant al pa que mengem la majoria, va comentar a la botiguera l’alt cost d’aquests productes especials.
El comentari que li va fer, tot reconeixent el cost, es que "si visqués a Andalusia, podria demanar que li fes una recepta el metge". No ho he arribat a contrastar però m’estranyaria gens ni mica.
Cada dia descobrim que hi ha diferències entre comunitats i malauradament la nostra està a la cua pel que fa a prestacions socials. "Es que los catalanes sois raros", ens diuen. Tenen raó. Cornuts i a pagar el beure.