Carta del Cau d'Igualada a Joan Vidal

Dissabte, 5 febrer 2011. 00:45.

El passat divendres ens va deixar l’igualadí Joan Vidal i Solé. En Joan fou membre de l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar, abans que s’unifiqués l’escoltisme igualadí amb l’Agrupament escolta Mª Antònia Salvà. La seva aportació a l’agrupament, com a noi, cap i finalment, com a cap d’agrupament (del 1959 al 1966), coincidí durant el període de més expansió per a l’Agrupament.

Joan Vidal era aparellador, i va treballar durant molts anys en empreses relacionades amb la construcció. Més tard va reprendre l'ofici d'adober, tan arrelat a la seva família.

La tradició escolta va ser present en el seu entorn familiar. La seva dona va formar part també, durant molts anys, de l'Agrupament escolta Maria Antònia Salvà; però també, els seus fills i néts.

El Cau d’Igualada volem agrair-li la seva aportació a l’escoltisme igualadí, que avui continua endavant amb la seva néta Júlia, i juntament amb tots els escoltes i guies, intentant deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.

El nostre condol més sincer a la seva família.

Agrupament escolta i guia Jaume Caresmar/MªAntònia Salvà

1 Comentaris

Magí Torrents i Corona

Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

10 de juny 2011.11:21h

Respondre

El Cau va nèixer en uns temps en què estaven prohibits els drets de reunió i associació, avui considerats elementals. Era un punt de trobada i de formació personal. L’excursionisme i la natura... Llegir més n’eren els eixos bàsics.
En el curs 1954-55, Joan Mollà era cap de secció, i en Francesc Florensa també el seguia en l’ordre jeràrquic. Recordo la llista d’esquirols: Jordi Mateu, Jaume Vall, Lluis Roset, Ramón Burillo, Ernest Bausili, Salvador Vidal, Jaume Ollé, Jaume Munné... I els Isards: Jordi Cantarell, Magí Torrents, Josep María Ribaudí, Pere Solá, Jaume Vives, Ramón Casas, Jaume Marc, Jaume Talló...
En Jaume Ball, sens dubte, va ser qui va introduir l’escoltisme a Igualada. Crec que va ser a Estrasburg, durant la guerra civil, quan va descobrir-ne els seus principis. Ell va ser-ne l’ànima i el motor, amb l’ajut de l’esglèsia.
Temps inoblidables que varen influir en les nostres personalitats, ja que tots èrem molt jovenets, en plena creixença. El temps ens ha anat separant, però mai oblidarem el lema essencial:”sempre a punt”.
Lema que crec que ha influït en la nostra actitud vital.
Un record afectuós a tots els que han formart part del Cau i als qui avui el disfruten. Un èxit en la història d’Igualada.