Carta dels Moixiganguers arran de les últimes opinions publicades a l'Anoiadiari

Després de les darreres opinions expressades en aquest diari, en la crònica de l’exhibició castellera de Festa Major, la junta dels Moixiganguers d’Igualada vol fer constar el total desacord amb l’esmentada opinió.

El signant del primer comentari, Jaume RODRÍGUEZ ENRICH afirma que "estem davant d'una bombolla moixiganguera (els Moixiganguers és la colla castellera d'Igualada) que porta a lesions inútils per evitables i innecessàries, i que les lesions dels castells són directament proporcionals en quantitat i gravetat a l'altura, i per això les pròpies colles haurien de trencar aquesta fugida endavant i autolimitar-se”. La colla no entén en què es pot basar l’opinador per fer una afirmació de tal magnitud. Quins estudis i estadístiques ha consultat? Nosaltres n’hi proposem uns quants:

Repassant els resultats castellers de la colla (que es poden consultar a l’apartat d’estadístiques de la web moixiganguers.cat) els números parlen per si sols. Des del 1995 (any de naixement) fins al 2012 (últimes dades absolutes) els Moixiganguers han fet 2.150 castells, dels quals se n’ha descarregat 1.935 (un 90%); se n’ha carregat 42 (1,92%); 133 (6,19%) han estat intents desmuntats i 40 (1,86%) han quedat en intent. Per tant, de les més de 2.000 construccions que s’han realitzat en 17 anys, menys d’un 4% han acabat en caiguda.

En aquest sentit, des dels Moixiganguers d’Igualada desconeixem amb quina intenció utilitza l’opinador l’expressió “bombolla moixiganguera”, però aprofitem per fer-li saber que la temporada passada va ser la millor de la nostra història, on es van assolir les grans fites de la colla (4d8, 2d7, 9d7, 7d7…). I precisament l’estadística d’aquesta temporada és la més brillant de totes pel que fa a sinistralitat: vam fer 120 castells, dels quals se’n van descarregar 114 (95%), se’n van carregar 2 (1,67%), 3 (2,50%) van ser intents desmuntats i 1 sol castell (0,83%) va quedar en intent. Però no proposem una mirada més genèrica: el món casteller, a través de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), ha demostrat al llarg dels darrers anys una gran preocupació per la prevenció de lesions; això s'ha concretat, entre d'altres mesures, en la celebració anual d’unes jornades dedicades a aquesta temàtica, també en l'impuls de nombrosos estudis científics i finalment en l'adopció de noves mesures de protecció. En són un exemple el casc per la canalla (que ha tingut excel·lents resultats), l’ús de terres atenuants i xarxes durant l’assaig per l’amortiguació de possibles caigudes (que els Moixiganguers utilitzen contínuament) i els bocals per la canalla. Actualment, a més, s'estan fent estudis sobre l'ús d'un protector cervical. Aquesta és una matèria, doncs, prioritària pel món casteller en general i per la colla de la ciutat en particular.

Com recull també un estudi de la CCCC, la sinistralitat i el percentage de lesions greus als castells és baixa, equiparable o inferior a altres activitats físiques com el futbol, el bàsquet o el ciclisme. En paraules de la Coordinadora: “entenent que el risc zero no existeix en cap activitat de tipus físic, el compromís per la seguretat s'ha concretat en la reducció del nombre de caigudes en les diades, que ha passat de l'entorn del 7% dels castells aixecats a mitjans dels anys 90 a només un 3% l'any passat. Cal tenir en compte que aquesta reducció s'ha donat en un context de fort creixement de l'activitat: el 2012 es van aixecar més de 9.300 castells. Fins i tot en cas de caiguda, les lesions greus són un fet excepcional en el món casteller i es treballa per tal que encara es puguin reduir més”.

Pel que fa a l’afirmació en què l’opinador diu que “les enxanetes, quasi sempre amb uns nervis i una angoixa que es fa palesa en les voreres de la pinya, competeixen més que per voluntat pròpia per la pressió familiar que sovint té el suport de regals com bicicletes, viatges per a la família, vestits, i fins i tot diners”, ho neguem rotundament. A Moixiganguers d’Igualada cap nen ni cap membre de la colla rep incentius per fer castells i afegim amb contundència que no tenim constància que es produeixi en cap altra colla castellera. Davant d’aquestes paraules no podem fer més que aplaudir la seva capacitat imaginativa i de fabulació, contaminada probablement per les xifres astronòmiques que mouen els fitxatges dels futbolistes o pel desconeixement total i absolut que té el signant sobre el fet casteller. Ser membre dels Moixiganguers d’Igualada és molt econòmic: només és paga un import en concepte d’assegurança quan s’entra a formar part de la colla. No es paga cap quota anual ni similar.

La pràctica castellera vol transmetre l’esforç i el treball en equip independentment de l’edat, el sexe o la procedència; només per l’èxit col·lectiu, promovent els vincles entre els membres d’una societat amb la voluntat d’aconseguir una fita comuna.

Al comentari també es fa una reflexió sobre qui protegeix els drets dels menors afirmant que “als esports de risc l'edat mínima per competir és de 16 anys”. Intentar barrejar coses des la ignorància i la comoditat que ens proporciona un teclat d'ordinador és una temeritat: fem exhibicions castelleres i no pas competicions. Els castells no són cap esport de risc, ni tan sols són un esport. Els castells són cultura, folklore, tradició... que requereixen, això sí, d’una activitat física. De la mateixa manera que no s'entendria una representació dels Pastorets sense el nen Jesús, o per Pasqua unes caramelles sense quitxalla; els castells no tindrien raó de ser sense la canalla que corona les construccions.

Així doncs, amb aquesta carta fem palès el nostre ennuig i descontentament per l’opinió expressada pel sr.Jaume RODRÍGUEZ ENRICH, ja que les seves afirmacions són falses i no han estat contrastades, i perquè amb el vocabulari utilitzat mostra un gran desconeixement del funcionament intern dels Moixiganguers i del fet casteller en general.

Per exemple… el signant utilitza l’expressió “m’agraden els castellers”, quan a tots ens agraden les sardanes i els gegants, i no pas els sardanistes o els geganters…

Parla de les “enxanetes” referint-se a la canalla, quan la canalla la formen enxanetes, acotxadors i dosos. (A banda d’equivocar-se amb l’edat “de promig” que diu que tenen. En el cas dels Moixiganguers el promig no és de 6 anys, és de 9).

Esmenta la "bombolla moixiganguera", quan estem en ple boom casteller, a Igualada i a arreu del país (i patint les conseqüències de la bombolla immobiliària…).

Així doncs, a ell i a tota la població el convidem a participar dels nostres assajos visitant-nos al local de Cal Tabola (c/ Sant Antoni de Baix 106-108 d'Igualada) cada dimecres a partir de les 19h (i podrà veure un assaig de canalla) i els divendres de 22h a 00h. Així la propera vegada que vulgui opinar dels castells ho podrà fer amb coneixement de causa i no pas des de la ignorància o la manca de rigor.

Junta dels Moixiganguers d’Igualada