El primer català de l'any 2011

Especulació a tort i a dret en el terreny immobiliari, enganyifes dels bancs que engrescaven a signar compromisos monetaris inassolibles per part d'una classe treballadora que estirava tant el braç que s'oblidava de la màniga, pasturatges feliços entre vaques grasses des d'una classe política governant que manava amb ben poques previsions de futur, pasta adobada per als que feien transferències il·legals entre caixes públiques i les seves caixes privades al so d'un Orfeó antic, sumes importants de diners abocades a cabassos en alguns centres d'ensenyament amb ràtios d'alumnes altíssimes a canvi de millores en uns resultats acadèmics que ens tenen a la cua de la Gran Europa... i al final, catacrac... el primer català de l'any 2011 ja no tindrà ni el xec nadó, però sí un pare o bé a l'atur o bé amb un sou rebaixat per imperatiu legal només per culpa d'haver-se fet un lloc a base d'anys i d'esforços com a funcionari de l'administració necessària, altrament dita pública. I també tindrà un avi sense una pensió que li permeti el que es mereix, és a dir, finar els seus dies dignament. I tot plegat enmig d'un país ple de gent que no té on viure al costat de milers d'habitatges a mig especular. I d'aquí un temps, quan tingui ús de raó i sàpiga que hi ha consellers de la Generalitat que van exercir només un mes de càrrec i que els correspon un sou de per vida com a tals i que hi ha càrrecs polítics que cobren en un mes tots els diners que ell no veurà ni en dos anys, renegarà de tot i marxarà segur, de ràbia, d'impotència i d'impossibilitat de fer via aquí. I en unes altres costes més esperançadores serà el primer immigrant de l'any següent a la fugida, i la gent el mirarà de reüll, i qui dia passa, crisi empeny.