Català-valencià?

I per què no espanyol-argentí, francobelga, angloestatunidenc, austroalemany, brasiler-portuguès, flamencoholandès?... I que no se'm digui que existeix el serbocroat, perquè, afortunadament, la relació entre valencians i principatins no té res a veure amb la relació existent entre serbis i croats, perquè a part que s'han massacrat històricament entre ells, els uns representen el món oriental i ortodox i els altres són uns paladins de l'església catòlica i la cultura europeooccidental. Quant a l'expressió gallegoportuguès, caldrà recordar que ha estat imposada per la inclusió de les terres gallegues dins l'òrbita hispanocastellana, perquè, si no, ara simplement parlaríem de portuguès, de la mateixa manera que segles enrere únicament es parlava de "galaica lingua", i , en certs moments de la Baixa Edat Mitjana, es parlava de llengua valenciana per designar la totalitat de la nostra llengua, cosa que no impedeix que,actualment, la denominació més generalitzada sigui la de llengua catalana.

El que és cert és que la denominació de les llengües és d'allò més variada i obeeix a múltiples raons. I que, també, es presta a les més barroeres manipulacions. Un exemple claríssim és la presència de la denominació «valenciano», amb la seva corresponent versió, en gran part de les pàgines i llocs web dependents del govern central -des del web de Muface al del BOE, per exemple-; versió que a penes es diferencia de la catalana per ridícules qüestions menors, amb la mateixa entitat, per exemple, que la diferència en el tractament entre castellà i andalús; -allò de «¿cómo estais ustedes?», en lloc de «vosotros»-. Us imagineu que des de la Generalitat principatina es fes un web amb versions diferenciades en castellà i andalús? Oi que seria surrealista? Doncs així mateix és com obra el govern central, i el que podria arribar a passar amb la nostra llengua si triomfessin les tesis dels qui defensen la denominació català-valencià, ja que quedaria expedit el camí per a una possible fragmentació. Com deia Aracil: «Tu eres nilóticosahariano. Te lo digo yo chaval, que de eso entiendo mucho».

Imagineu-vos el posat del nilòtic en qüestió; el mateix que adoptaríem els «nadius» d'aquest país, o països, davant algú que digués que parlem pirinencomediterrani o qualsevol altra ridiculesa terminològica. Però no per ridícula menys perillosa, al contrari, ja que l'oficialització de certs mots compostos implicaria obrir les portes a expressions com "orienaragonés" o, fins i tot, "metropolitanobarcelonès" o "alicantinolevantino"...