Catalunya ha d’apostar per l’educació i per l’eficiència

Per poder fer-ho, s’han d’activar polítiques educatives d’acord amb les necessitats que tenim. Ara com ara, és una prioritat urgent del país vertebrar un sistema educatiu definitivament sòlid i estable, que no canviï cada legislatura per un canvi de govern. Hem d’aprendre de models que funcionen com el de Finlàndia i copiar-los sense necessitat d’inventar res estrany si no, senzillament, adaptant-lo als condicionants de la nostra societat. Com totes les mesures importants, el model educatiu necessita de l’esforç de tothom, des dels professionals de l’educació al poder polític, però també els empresaris, els sindicats, la societat civil i el conjunt dels ciutadans.

Aquest nou model s’ha de basar en el coneixement de llengües estrangeres i en la transmissió de valors relacionats amb la innovació, l’emprenedoria i la inquietud intel•lectual. Sens dubte trigarem un anys en veure els fruits d’aquest nou model, així que és urgent posar-s’hi de seguida, perquè ja fem tard. I,per posar-lo en marxa, cal invertir tot allò que sigui necessari perquè, com deia Derek Blok: “Pots creure que l’educació és cara, però ho és molt més la ignorància”

La preparació dels futurs professionals però també el reciclatge dels actuals és una de les mesures que tenen un efecte més contundent i positiu en l’economia. A més preparació, millors resultats i més qualitat en la gestió empresarial. L’educació és la base que pot permetre afrontar amb garanties processos d’internacionalització i també més activitats de Recerca i Desenvolupament.

A més de l’educació, el segon repte que vull destacar és la millora de l’eficiència. Ser eficients és una eina indispensable per a què l’economia del país tingui el pes específic que necessita en el marc de l’economia global. L’eficiència ha de convertir-se en una obsessió, i conrear-la en tots els camps de la gestió empresarial. Tradicionalment, s’ha vinculat l’eficiència únicament als processos de fabricació industrial però és indispensable ampliar la visió i aplicar-la a totes les àrees, millorant la gestió de la qualitat, la imatge externa, els contactes comercials o el coneixement, sigui quin sigui el nostre sector d’activitat.

Al final, l’eficiència augmenta la productivitat i, en aquests moments, no cal dir que aquest és un punt clau per entrar als mercats globals. Un estudi propi ens demostra que l’empresa industrial catalana desaprofita un 15% del seu potencial productiu de mitjana. En moments com l’actual, aquest percentatge pot ser la clau entre la continuïtat de l’empresa o la seva desaparició.

Per poder ser més eficient, cal aplicar la filosofia de millora contínua en tot el procés productiu. Això és aplicable a la indústria però també, per suposat, al sector serveis o al primari. Des de l’obtenció de la matèria prima fins al servei postvenda, tot és susceptible de ser millorat com, per citar alguns camps, l’organització logística, el disseny dels productes, la política comercial o la gestió del capital humà. Per fer això, cal analitzar en profunditat el funcionament de la companyia i de tots els processos i prendre decisions correctes. I això, òbviament, obliga a tenir una visió a llar termini de l’activitat empresarial i fugir del curt termini que sempre porta conseqüències nefastes, com estem veient aquests mesos. Es tracta, bàsicament, de tornar a l’economia real.