//Plugins sense CDN ?>
Ara fa poc més d’un any vaig fer un aterratge forçós al Centre de Dia de Salut Mental i és del Centre de dia que voldria exposar algunes qüestions. Per aquells que no sabeu on està no cal que aneu a Sant Google , es fàcil trobar-lo; aneu darrera l’antic hospital edifici Magenta i allà ho trobareu; una mica amagadet no fos cas que fes mal d’ulls. Està mal dotat en tots els aspectes fins i tot en quantitat de personal socio-sanitari per atendre els usuaris que és del tot insuficient, tan insuficient com el número de places que s’hauria de, almenys, quadruplicar si atenem les xifres de l’Idescat. El servei atén al voltant d’uns 30 usuaris de salut mental, de perfil crònic i d’edats amb una mitjana de 40 anys aprox. Aquest Centre fa aaaanys que havia d’haver reorientat els seus objectius i passar de ser ‘una guarderia de malalts mental crònics’ a ser un espai rehabilitador on l’edat i la cronicitat del malalts no fos una llosa que condemnés als usuaris, amb vides ja prou maltractades per les pròpies malalties, a un maltractament major: la manca de serveis i/o serveis inadequats. Si podeu triar, trieu una pedra al fetge però mai Salut Mental.
El fet que això no hagi succeït al meu entendre només respon a dos motius: priorització de la partida econòmica de Salut amb criteris segregadors i de visibilitat, és a dir si els malalts no es veuen gaire i són una trentena i no es queixa ningú (familiars, personal sanitari, la societat…) no passa res, anem a tapar altre forat sanitari que sí que ens pugui deixar amb el cul enlaire, aquests no es queixen. Podeu estar segurs que els usuaris encara que vulguin queixar-se no poden fer-ho, el seu estat de salut no els permet veure ni les mancances de què gaudeixen.
Doncs a tot això només afegir que Salut Mental està derivant nois joves d’entre 18-23 anys aproximadament al Centre de dia. Algú s’ha begut l’enteniment i no sóc jo. I això que aquest anys és ‘l’any Europeu de la Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social’. Fem pausa però no punt i final.
Igualada
19 de maig 2010.14:29h
aconseguir un major suport familiar i social.
4. Modificar les conductes desadaptades.
5. Afavorir la participació i foment de serveis socials i de suport comunitari per tal de possibilitar un... Llegir més funcionament òptim, malgrat persisteixin alguns símptomes o discapacitats.
Tots els usuaris del centre de dia reben atenció, segons les seves necessitats individuals, per part de l’equip de psiquiatria, psicologia, infermeria i treball social amb el suport indispensable dels educadors socials.
En aquests últims mesos els professionals del CSA estem treballant en aquesta línia, per tal de millorar tant els aspectes estructurals del centre com els tècnics i funcionals per tal d’oferir una cartera de serveis basada en l’evidència científica adequada a les necessitats dels nostres usuaris.
Sra. Morón, no tingui cap dubte, triï sempre la salut, sobre tot des de la prevenció primària, secundaria i terciària, raó de ser del nostre centre de dia.
Dr Joan Ribas
Director del Servei de Psiquiatria i Salut Mental
Consorci Sanitari de l’Anoia
Tens molta raó, Josefa!
Qui pugui triar, que triï una pedra al fetge, però mai Salut Mental!!!
Tienes toda la razón. La salud mental siempre ha sido la gran olvidada del sistema sanitario. Como usuaria del citado servicio, lo doy por imposible, y así estoy, medicándome con una supervisión... Llegir més de un psiquiatra, con suerte, cada seis meses. Y como comprenderás, no siempre me puedo permitir un privado. Parece que tienes que hacer un intento de suicidio para que te tomen en serio, y la verdad, ni estoy por la labor ni creo que resolviera el problema. Es vergonzoso. Y lo peor de todo es que los propios profesionales del centro lo reconocen, pero aquí nadie hace nada... En fin, que tendremos que inflarnos a tilas, hacer yoga o llorarle a la gente de confianza y, sobre todo, luchar mucho. Y Dar las gracias a todos los que, sin ser médicos, nos ayudan día a día.
Josep Ribas
Igualada
20 de maig 2010.08:22h
ADJUNTEM DE NOU EL TEXT D’AHIR DONCS NO HA SORTIR TOT SENCER.
PART 1.
Benvolguda senyora,
En primer lloc vull agrair-li que ens faci arribar les seves impressions sobre el centre de dia, però... Llegir més permeti que faci algunes puntualitzacions que, possiblement per desconeixement, hagin provocat algunes afirmacions errades.
En primer lloc, la rehabilitació psicosocial consisteix en una sèrie d’estratègies terapèutiques, basades en la millor evidencia científica, dirigides a disminuir les discapacitats i les dificultats, produïdes per la malaltia mental, ja sigui en la fase de remissió de fases agudes o en reaguditzacions i quan més aviat millor i, si cal, des del primer episodi.
Els objectius del tractament rehabilitador són evitar o disminuir la freqüència de recaigudes i hospitalitzacions dels pacients, i per l’altre, millorar la seva qualitat de vida, incidint en l’adaptació a la comunitat, més concretament es tracta de:
1. Millorar els símptomes positius i negatius.
2. Reduir o endarrerir les recaigudes.
3. Enfortir els habilitats i les capacitats d’enfrontament dels individus per aconseguir un major suport familiar i social.
4. Modificar les conductes desadaptades.
5. Afavorir la participació i foment de serveis socials i de suport comunitari per tal de possibilitar un funcionament òptim, malgrat persisteixin alguns símptomes o discapacitats.