Una ciutadana més

Justament, aquest mati anava amb l'autobús com cada dia faig, i m'ha adonat d'un fet, que per molts de nosaltres ens pot passar desapercebut, i que he trobat injust.I per això mateix volia fer aquest apunt. A la parada propera al Café-Bar Igualada, a l'Avinguda Barcelona, i que queda davant de la Vives Vidal, una noia amb cadira de rodes ha baixat de l'autobús.Fins aquí bé.Ha estat llavors quan he vist que la noia s'ha hagut d'esperar que l'autobús marxés, per poder sortir de la parada, ja que la parada està enclavada entre dos arbres, que no deixen passar la cadira de rodes per poder accedir fàcilment a la vorera.Per tant, la noia, havia de baixar de la vorera, cap a la carretera , per poder tornar a pujar un cop sortejats els obstacles dels arbres.

El que també m'ha sorprès ha estat la cara de "és el pa de cada dia" que la noia i la seva acompanyant tenien. S'està avançant poc a poc amb el tema de suprimir barreres, però encara existeixen aquests "detalls" que s'obliden i que per a molta gent són importants per el seu dia a dia.