Comiat Berni

Amigues i amics,

Tot i que en aquests moments resulta difícil evitar que els sentiments de tristesa, dolor o ràbia ens ocupin el cos, ens agradaria fragmentar, per uns instants, aquests desconsols punyents per tal d’il•luminar-nos amb l’experiència més íntima que ens ha deixat el Bernat.

Per parlar del Berni, cal parlar de la seva manera d’entendre la vida. Ja des de ben petit va demostrar que era lluitador i el seu caràcter juntament amb les circumstàncies de la vida van definir la seva manera de ser, a vegades tant particular i original. Era molt valent; i és prou il•lustrativa la imatge de trobar-te’l amb samarreta curta mentre tu tremolaves sota de l’anorac. Era admirable l’actitud que el permetia desmarcar-se del corrent social; ser capaç de desaparèixer al llarg de tot un estiu a Alòs d’Isil per dedicar-se a batre el seu propi rècord de truites pescades. Sempre estava fent projectes i amb objectius al cap; quantes vegades aconseguies contactar-lo, això si, després de 2 o 3 dies i et deia que havia estat a no-sé-on, amb no-sé-qui fent no-sé-què; i amb un petit punt d’enveja et donaves compte fins on havia arribat malgrat tot. Una manera de ser i de fer tant única que no et deixa indiferent, que t’obliga a la reflexió, i és per això que ha deixat empremta per allà on ha passat, ja siguin amb els amics d’Andorra, els d’Alòs d’Isil, els del Mowgli, l’escola anoia, l’escola de música, el Pere Vives, la Universitat, les diferents colles d’Igualada i tanta altra gent d’aquí i d’allà que no deixen de ser un reflex de la seva manera ser i d’entendre l’amistat.

És per tot això, que moltes de les seves virtuts són per nosaltres un referent, com l’afany de superació i ganes de fer coses, la humilitat, la sinceritat o el fet de saber ser feliços amb senzillesa. El Berni sabia estimar i apreciar la natura; els rius, les coves i les muntanyes. Així doncs, ens agradaria pensar que hi ha natura allà on siguis, i que cada cop que ens trobem sota l’ombra d’algun arbre, es desprengui algun fil invisible que ens uneixi altra vegada, per uns instants.

Però tot i res seguirà igual. En el riu continuarà baixant aigua, els ametllers seguiran traient flors, la muntanya seguirà esdevenint verda. I, malgrat tot, res continuarà sent el mateix. Hauràs deixat una empremta tan íntima en les nostres vides que la teva absència esdevindrà una part més de la nostra experiència.

T’estimem Berni, en les nostres vides hi seràs sempre, i quan et recordarem no podrem evitar que es dibuixi un petit somriure en els nostres llavis.