Comunicat del Bisbat de Vic arran sobre la conveniència o no del cobrament d’IBI a l’Església

1. El Bisbat de Vic, tal com sempre ha fet, se sotmetrà al que disposin en cada moment les lleis vigents. Actualment, el cobrament d’IBI ve regulat no només pel Concordat sinó també per la Llei d’Hisendes Locals i la Llei de règim fiscal d’entitats sense ànim de lucre i d’incentius fiscals al mecenatge, on l’Església, lògicament, es considera com a institució sense afany de lucre.

2. El Bisbat i les Institucions eclesials porten a terme un ampli servei religiós, cultural, educatiu, en el si de la majoria dels pobles del Bisbat; normalment, amb una gestió molt austera i possible gràcies a la col·laboració desinteressada de moltes persones. Aquests serveis són l’aportació que l’Església fa a la societat i, en la majoria de casos, suposen un important estalvi de recursos per a la societat civil.

3. Els ingressos econòmics que reben l’Església i les Institucions eclesials són per a la realització de les tasques que els són pròpies i mai no cerquen ni un afany lucratiu ni un enriquiment personal.

4. El 100% dels lloguers o rendes que es puguin percebre es destinen als serveis pastorals, socials, caritatius, culturals, educatius... o bé al manteniment dels espais necessaris per a dur-los a terme.

5. De les esglésies i espais de valor cultural i social se’n beneficia tota la població; sovint són font de riquesa per l’entorn, però, per altra banda, no generen ingressos suficients per a cobrir les mínimes despeses de manteniment; això obliga a cercar altres vies de finançament. Només a tall d’exemple: la Catedral de Vic i el Museu Episcopal de Vic s’haurien de tancar avui mateix si depenguessin només dels seus propis recursos.

6. Agraïm al confiança de tantes persones que col·laboren amb el seu temps, amb el seu voluntariat i amb el seu suport econòmic, mitjançant donatius o llegats. Avui són més importants que mai.