Conferència de l'inici de curs: Marta Selva i la coeducació

El dia 23 de setembre a les 7 el Teatre Municipal de l’Ateneu va acollir com ve sent habitual, l’inici del curs escolar. L’acte va estar presidit per la Regidora d’educació i igualtat de gènere, Montserrat Mateu. En aquesta ocasió la conferència va anar a càrrec de Marta Selva, directora de l’Institut Català de la Dona que va fer una reflexió sobre la coeducació en la conferència que portà per títol “Una eina innovadora per a l’educació”.

La xerrada d’inici de curs també serveix des de fa tres anys per fer un acte ciutadà de reconeixement públic a la professió docent, que es materialitza en el lliurament d’una reproducció d’una de les dues escultures de la igualadina Teresa Riba, la de les fonts de la nena i del noi. Aquelles persones a qui els ha arribat l’hora de la jubilació després d’exercir la docència en els centres educatius de la nostra ciutat reben aquest reconeixement de mans de Montserrat Mateu, regidora d’educació d’Igualada, de Carme Aloy, presidenta del Grup de Mestres de l’Anoia i de la Dolors Collell, directora dels Serveis Territorials d’Educació de la Catalunya Central. A l’acte van assistir docents i altre membres de la comunitat educativa.

La Regidora d’Educació, va fer una introducció, que reproduïm a continuació i que contextualitzà el contingut de la conferència, al temps que feina un repàs dels avenços normatius en igualtat de gènere.

“Des de l’any 2000-01, quan també en la xerrada que varem encarregar a la Marina Subirats perquè ens parlés de la coeducació sota el títol: Nois i noies a l’escola: hi ha igualtat? la nostra societat ha sofert una important evolució en aquest tema. Aleshores aquest debat es produïa entre persones amb una sensibilitat personal, amb un compromís concret que des de les aportacions fetes des del feminisme intentaven descobrir unes noves maneres d’ensenyar que no fossin discriminatòries, abandonant aquelles velles maneres que durant tants anys ens havien semblat les úniques possibles. En els sindicats, en els Moviments de Renovació Pedagògica, en els ICE de les Universitats es trobaven aquests grups que ja sabien que l’escola mixta ha neutralitzat la diferència de gènere a favor del masculí i on la realitat femenina ha tingut molt poques oportunitats de manifestar-se.

Ara aquesta reflexió sobre la pràctica ja no depèn ni de la sensibilitat ni del compromís personal. Ara és un mandat legal que ens obliga a adoptar mesures en tots els àmbits socials i per tant, també en l’educatiu.

No només tenim un nou marc estatutari, l’Estatut del 2006. Unes lleis específiques en favor de la igualtat, que nivell de l’estat són la Llei orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere i la Llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes i que en el cas de la Generalitat és la Llei 5/2008 del dret de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, ham anat impregnant d’altres regulacions més específiques i ens han creat a tots plegats noves obligacions.

Els Consells Escolars, tal com preveu la LOE, en l’article 126, 2, han de designar una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. I és cert que des del Departament d’Educació encara no s’han iniciat amb prou decisió les mesures escaients per recordar als centres l’obligatorietat d’aquest nomenament, ni tampoc es dóna el suport necessari a les persones que resulten nomenades. La Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre, publicada per l’Institut Català de les Dones conjuntament amb el Departament d’Educació de la Generalitat, vol venir a compensar aquest dèficit

També els ajuntaments hem de disposar dels plans locals per a la igualtat. A Igualada, l’any 2007 es va aprovar el Pla d’Acció Local per a la Igualtat de Gènere 2007-2009. En el moment de la seva aprovació manifestàvem la voluntat d’elaborar el nou Pla comptant amb la participació d’aquelles persones del municipi que hi estiguessin interessades.

Ho hem volgut fer així perquè creiem que per avançar en la construcció d’una societat amb més igualtat entre la dona i l’home no només depèn de les administracions públiques sinó que és del tot necessària la implicació de totes les persones amb vocació de servei a la comunitat. En aquest camí és cabdal també el compromís i la complicitat dels homes, aquests homes, que com hem fet les dones des de fa molts anys, reflexionen sobre el rol social masculí, construint unes noves masculinitats. I un dels tres eixos del debat ha estat el de l’educació en la igualtat: per fomentar la coeducació en l’educació formal, en l’educació no formal i en l’educació informal”.