Covards i assassins

Ho són aquells que maten als indefensos. No hi ha cap justificació humana davant l’assassinat d’innocents. No puc acceptar la justificació del compliment del deure i tampoc la venjança indirecta per actes comesos per tercers. Per tant, són covards i assassins els pilots israelians que bombardegen impunement Gaza deixant un reguitzell de centenars de morts i destrucció. Són iguals, ni millors ni pitjors, que els soldats nazis que van participar directament a l’extermini jueu de la segona guerra mundial, són iguals, ni millors ni pitjors, que els milicians de Hamas que llencen coets casolans sobre les poblacions d’Israel. Són tots covards i assassins. Ara be, el que més greu em sap, és que la resta del mon som incapaços d’aturar-ho. Que sols sabem portar davant la justícia als covards i assassins que perden les guerres, oblidant-nos dels guanyadors i poderosos. Em costa d’entendre per que la ONU no pot aturar una matança, a Israel o al mig de l’Àfrica. Tampoc comprenc per que als ciutadans del mon ens preocupen nimieses i fem ulls clucs als assassinats massius que sols anys més tard constatem als llibres d’història.