//Plugins sense CDN ?>

No acabo d’entendre què pretén la publicitat sobre ‘todos podemos ayudar a hacer un uso responsable de los medicamentos’, o sí. En aquests ‘todos’ no veig cap ‘bata blanca’ representativa del sector sanitari, quan per altra banda —mireu la llegenda— es fa una crida a ‘…es questión de todos, de médicos de pacientes de todos nosotros’. On són els metges en aquesta publicitat? On són els farmacèutics en aquesta publicitat?
Jo veig un traspàs descarat, subtil, des d’un punt de vista publicitari, de la responsabilitat en la utilització dels medicaments als ciutadans, als usuaris de la sanitat (el metges i les infermeres tot i que no estan immunitzats a les malalties, tenen via directa amb el Déu de la Sanitat i Salut i no han de fer llista d’espera!). La versió paper d’aquesta campanya publicitària, mostra una imatge on apareix una dona que acaba de superar un càncer i vuit persones aïllades entre elles que la miren. Entenc doncs que parlem de medicaments en majúscules, em refereixo a aquells que curen i que curen malalties de ‘veritat’. En el nostre sistema sanitari sempre hi ha una recepta entremig i la recepta la prescriu el metge. No puc entendre que calgui incidir en els usuaris i es deixi de banda al metge i al farmacèutic.
La publicitat fa referència ambigua a la universalitat i a la gratuïtat però no a la qualitat. Respecte a la qualitat, fa temps que es parla de la necessitat de crear un organisme per seleccionar els medicaments i tecnologia hospitalària (quin estalvi, Déu de la Salut!!!!) i també de la necessitat que les farmacèutiques siguin públiques (això, desafortunadament, costarà més!).
És indecent demanar la corresponsabilitat i ‘oblidar-se’ dels metges. Diverses bates blanques a la publicitat i així quedaria tot força més clar. Tal i com està plantejada aquesta publicitat només persegueix fer sentir culpable a l’usuari o incitar-lo a acumular medicaments per si s’acaben. Només cal veure qui signa la publicitat, és clar. Aprofito per recomanar un vídeo sobre l’acarnissament mèdic fet per l’Antonio Banderas.
ROS@
13 d'abril 2010.08:53h
Justament aquest matí pensava en això. Per què em recepten una caixa d’un medicament si només necessito tres pastilles? Què en faig de la resta? Que les farmacètutiques singuin públiques,... Llegir més això no pasarà ni ara ni mai. Són negocis amb investigadors solvents (en alguns casos eminències) més o menys ben pagats que hi treballen, de manera que, pel propi concepte, mai podran ser públiques. Per altra banda, ara ens venen els genèrics que són més barats. Personalment hi desconfio, per la mateixa raó del que ja he dit en relació a la investigació. Com pot ser que una empresa dediqui mil.lions a la investigació i a la producció i una altra faci el mateix per quatre peles? Això no em quadra i d’algun lloc s’ha d’escatimar.