Crítica constructiva

Dimarts al matí vaig rebre visita al servei d’obstetrícia de l'hospital d'Igualada, em vaig quedar molt sorpresa de l’atenció rebuda per part dels professionals. En primer lloc en entrar a la sala cap de les tres persones que hi havia es va presentar i ni tan sols van dir bon dia. Evidentment vaig preguntar qui era el ginecòleg i una noia que dedueixo que era de pràctiques em va informar que ella i el senyor eren ginecòlegs. No se’ns va informar ni a la meva parella ni a mi en cap moment ni dels seus noms ni de la prova que m’anaven a fer, tenien altra feina en comentar entre ells el que farien el pròxim dijous. L’altra noia que hi havia a la sala em va demanar que pugés a la camilla i li ensenyes la panxa. En fer-ho em vaig treure les sabates per pujar a la camilla i en aquest moment el ginecòleg per primer cop es va dirigir a mi en to irònic per dir-me que no m’havien de fer rés als peus. Li vaig contestar que si no li feia res jo em sentia més còmoda sense les sabates.

Seguidament van procedir a mirar a la pantalla de l’ecògraf i a parlar entre ells sobre el que veien, en un moment donat la meva parella va preguntar si allò que veien era el cap del nadó i un dels ginecòlegs va fer un gest amb el cap sense ni tan sols contestar verbalment. En portar una estona així, i semblant-me que passava alguna cosa, vaig preguntar si passava res i molt secament el ginecòleg em va respondre que estaven fent una ecografia, res més. A continuació m’informa que no és possible fer una fotografia de la cara del nadó perquè mira enrere i que hi ha alguna cosa que no va bé i és que el nadó pesa 300 g. més del compte i hauré de tornar d'aquí a tres setmanes. 

En cap moment de la visita ens van mirar als ulls ni a la meva parella ni a mi, passant directament de la pantalla de l’ordinador a la de l’ecògraf, i altre cop a l’ordinador i les altres dues persones acompanyant-lo. No hi va haver espai per dubtes. No vaig voler fer cap comentari a dins de la consulta perquè em sentia tan enfadada que hagués actuat de males maneres i a més a més penso que hagués servit de ben poc, penso que les queixes s’han de fer a qui t’escolta, si no és perdre el temps i enfadar-se encara mes.

En sortir tant la meva parella com jo vam coincidir en la mala educació i males maneres dels professionals que ens van atendre, ens vam sentir totalment ignorats i descuidats. Va ser com si haguéssim anat a un bar a dinar i  en entrar els cambrers no ens haguessin ni mirat a la cara ni dit bon dia tot i ser els únics clients, i en el moment de preguntar el menú ens contestessin que "menjar". Oi que no correspon?

Dins la meva ignorància creia que aquesta manera de procedir professionalment ja era obsoleta i encara menys m’esperava trobar-la a l’Hospital d’Igualada, on havíem decidit fer el seguiment i el part del nostre nadó precisament després d’haver-nos informat del fet que tenien una àrea d’obstetrícia molt competent en comparació amb altres hospitals i on es contemplaven aspectes com el part respectat i el part natural. Haig de dir que en l’àmbit professional jo treballo en una unitat de rehabilitació psiquiàtrica i estic acostumada a treballar en constant contacte amb d’altres professionals de tots els àmbits i pacients i li asseguro que aquesta manera de procedir ja no es porta, l’atenció al pacient presentant-se, mirant-lo a la cara, explicant com es vol procedir i donant espai perquè es puguin respondre els dubtes que sorgeixin són imprescindibles. Està clar que no ens ha agradat el tracte i hem pensat de no tornar-hi, és un moment important per a nosaltres i volem estar ben informats i ben atesos, però no m’oblido que el sou d’aquestes persones el paguem entre tots, així que ja rumiarem què fem. 

Espero haver-me expressat amb claredat i també espero que aquest tracte no es torni a repetir ni amb mi ni amb ningú.

Atentament,

Una pacient.