Descens a segona divisió (de credibilitat) europea

Ja tenim bancs rescatats. Ja hem baixat a segona divisió europea. Ja no podiem amagar per més temps els forats que tenim, més que un formatge de gruyere. Europa ens llença el salvavides. Europa ens salva.

Per què s'ha deixat passar tant de temps? Per què tantes tensions abans d'actuar? Tant de teatre? L'estat no rutlla. Sembla que la unió d'Europa tampoc massa. Tot tendeix a reduïr-se a qüestions econòmiques. No se m'escapa que tots demanen ajudes i no volen sentir a parlar de d'augmentar deures o aportacions. Tenim a la boca els drets humans però a les nostres carreteres no hi falten esclaves sexuals, les nostres platges hi ha pateres i ofegats, s'expulsa a gent que ha vingut a treballar i ho ha demostrat, etc.

De segona com em declaro, m'atreviria a dir que els dirigents d'Europa han perdut l'esperit dels pares de la unió, De Gasperi, Schuman i Adenauer (un italià, un alemany...com l'acudit), cristians convençuts, per quedar-se solament amb les reclamacions econòmiques i de protecció contra els no comunitaris. La por s'ha instal·lat (una altra clau?). Han deixat les paraules pels números i no poden donar rao de la unió.

Ara bé, que no vinguin els apocalíptics: opino que el debat europeu està millor encarrilat que mai. Potser toca a la nostra generació retrobar les raons, l'esperit, per seguir avançant. Podem confiar en els polítics o hem d'anar a d'altres autoritats, morals, històriques, intel·lectuals, religioses?