Desobediència Real Ja!

El passat dijous 11 de desembre l’esgotat i solitari partit que dirigeix el govern espanyol va aprovar la nova Llei de Seguretat Ciutadana. Aquesta nova llei té molts punts controvertits i m’agradaria destacar-ne només 4 de 55 articles que el formen. El primer és sobre la protecció dels agents, ja que a partir d’ara insultar, amenaçar, coaccionar o vexar als seus membres durant un acte o manifestació es considerarà una infracció administrativa greu que podrà arribar a ser una multa d’entre 1.001 i 30.000 euros. Però la infracció es pot considerar greu o molt greu si es difonen imatges dels policies.

També s’endureix l’acció contra el consum d’alcohol en la via pública sense autorització, on podrà ser considerada com a acció greu, però la novetat és que els desperfectes ocasionats pels menors seran responsabilitat dels sues progenitors. Fins i tot depenent del grau dels danys, també es podrà considerar com a falta greu amb la seva sanció econòmica determinada i exagerada. Un altre punt amb molta controvèrsia són els anomenats “escarnis”, ja que els actes d’assetjament a càrrecs públics també seran considerats com a faltes greus i sancionades fins a multes de 600.000 euros.

Tanmateix, crec que la més dura de les mesures recau sobre les manifestacions, perquè les concentracions no comunicades a les institucions de l’Estat seran motiu de falta molt greu, com també les protestes no comunicades o prohibides davant d’infraestructures crítiques, com exemple centrals nuclears o pistes d’aeroport. I en un grau menor, però considerat greu, serà el fet de participar en disturbis amb caputxes, gorres, mocadors o màscares amb la finalitat de dificultar la identificació per part de les Forces de Seguretat de l’Estat.

Jo només he volgut assenyalar quatre punts de tants que en té, però la llista de normes endurides per a una societat pacífica i de les més solidàries d’Europa (cal recordar que durant l’última campanya de recapte d’aliments, l’estat espanyol va aconseguir vora de 21.000 tones d’aliments, més del 50% que al 2013 i més que la resta de països europeus que, en campanyes similars, França va aconseguir 12.500 tones, Itàlia 9.200 tones i Regne Unit 9.000 tones) s’allarga molt més, mesures per a una societat que ha de suportar lleis per a situacions imaginaries i inexistents. En definitiva, una llei desmesurada per a un temps retrògrad, una llei que més que combatre la pobresa combatrà contra als pobres descontents amb les (des)mesures polítiques.

I jo em pregunto, a part de com pagar multes tant desorbitades amb sous tant insignificants com tenim, i en tant que la llei no sembla respectar a la societat, tornaran a fer els nostres municipis ús de la desobediència? Desobeirà aquesta llei l’equip de govern d’Igualada quan sigui el moment? Portaran el 9N més enllà i s’encararan amb l’Estat? O potser la desobediència només era per embolicar-se de nou en la bandera? Perquè al meu parer, el 9N es queda molt petit davant d’una llei tan excessivament autoritària: la defensa del poble passa per la defensa de la ciutadania i aquesta llei, no només no la defèn, sinó que la increpa. Ara és el moment de la desobediència, però d’un desobediència real.