Saps què? L’altre dia vaig anar a ESCOLTAR en Tomeu Penya a l’Ateneu... MIRA, MIRA...

Diu el DIEC que... escoltar 1 1 v. tr. [LC] Fer atenció (a allò que diu algú), aplicar l’orella a oir (quelcom). Escolta el que et dic. Se sent un soroll llunyà: escolta! 1 2 [LC] escoltar algú Escoltar allò que diu. No te’n vagis: em vols escoltar? 1 3 [LC] escoltar amb totes les orelles Escoltar atentament. 2 intr. pron. [LC] Parlar tenint l’aire d’agradar-se, d’admirar-se, a si mateix. És molt pedant: quan parla sempre s’escolta. 3 1 tr. [LC] Fer cas (d’algú o d’allò que diu). Escolteu el meu consell: no hi aneu fins demà. Ell sempre va a la seva: no escolta ningú. 3 2 tr. [LC] Deixar-se anar a fer allò que dicta (un sentiment, una força interior, etc.). En aquestes circumstàncies hauries d’escoltar el teu cor. Inicio i transcric aquestes accepcions del verb ESCOLTAR en aquesta carta perquè, tan senzill com sembla, resulta que no ho és gens. Dissabte vaig assistir al concert de Tomeu Penya a l’Ateneu. Platea ben plena per ESCOLTAR un dels cantautors en actiu més prolífics dels Països Catalans. Doncs bé, com deia, el teatre ple de gent de totes edats a partir de la trentena, especialment seguidors d’entre 50 i 60 anys. ESCOLTAR el concert tenia un preu de 15 euros, 21% d’IVA inclòs. La parella de davant meu, suposadament admiradors del cantant des de fa una bona colla d’anys, van decidir, cert dia, comprar un parell d’entrades per anar a ESCOLTAR-LO (30 euros), però, vista la seva actitud, van pagar 30 euros per fer fotos amb el mòbil (TOTS DOS!), per mirar-se-les i per comentar-les mentre en Tomeu cantava els seus èxits i novetats. I no només ells! Molta més gent ho feia, fins i tot feien fotos amb flaix! Sí, darrerament les llumetes dels mòbils han envaït la foscor de les platees dels teatres d’arreu. Gent que no pot evitar durant UNA trista hora oblidar aquest aparell per ESCOLTAR un concert o una obra de teatre. Si no és fent fotos, és enviant un missatge, mirant el correu, el Facebook o el Twitter. El cas és que el coi de joguina distreu constantment la nostra atenció. I el que és més greu, distreu l’atenció dels que volen ESCOLTAR un espectacle i no poden perquè el del davant no para d’immortalitzar el moment (que NO està vivint) perquè està més pendent de la foto que no pas del que ha vingut a ESCOLTAR. Als concerts, al teatre... s’hi ESCOLTA, s’hi canta, s’hi crida, s’hi balla, s’hi riu... Però cal fer mil fotos per després, un cop a casa, ni mirar-se-les? Cal pagar per no escoltar? Suggereixo, demano (imploro!) que la direcció del Teatre de l’Ateneu recordi als seus espectadors que, a més d’apagar/silenciar els telèfons mòbils, està PROHIBIT enregistrar l’espectacle. S’entén que aquesta prohibició no només és justa amb l’artista en qüestió, sinó també per respecte a les persones assistents que han pagat per ESCOLTAR. Com a apèndix final, remarcaré la meva condició de professora de secundària. Ho afegeixo perquè la meva feina és, en part, fer que aquest acte d’educació i respecte d’ESCOLTAR el professor o ESCOLTAR els companys mentre s’expressen, ESCOLTAR quan anem al teatre, quan mirem una pel•lícula, quan el guia ens explica els secrets de les parets d’aquella ciutat estrangera..., sigui una condició que va sempre a favor nostre: aprenem, comprenem, coneixem, sentim, interactuem, gaudim de tot allò que ESCOLTEM. Tot són avantatges. A l’Institut ho practiquem i ens en sortim. Per què al cap dels anys se’ns oblida? ESCOLTAR: “Fer atenció; escoltar amb totes les orelles; fer cas...”. Avui, m’imagino l’escena entre amics... Haver pagat per acabar ESCOLTANT-SE a un mateix dient: - Saps què? L’altre dia vaig anar a ESCOLTAR en Tomeu Penya a l’Ateneu... MIRA, MIRA...