Dia internacional de la discapacitat, que degradant

Tens raó, eRIC!! visc a l’ Avinguda Barcelona i tens tota la raó, pèro no creus que já molts mes llocs que estan igual de malament?, amb sembla que si. Mira sense anar mes lluny, el Banc de... Llegir més Sabadell,(Passeig Verdaquer), no tenen rampa per a cadires de rodes, sino unes escales remaleides, els he comentat alguna vegada i sembla que son sors i cecs, no arranjan res. Com pot anar alli una persona amb mobilitat reduïda?
Cuan s’ estará a la alçada de una Comunitat Europea?, no volem ser tan comunitaris?, dons mirem-nos els problemes desde dins i posem-hi remei.Es molt maco fer xarrades per guanyar vots, pero crec que i’ha de haber fets!!

Com pot ser que un vial tan important d’Igualada com és l’Avinguda Barcelona no disposi en el seu tram comprès entre el C/St.Magí i el C/Lleida, vora 1 quilòmetre, de sol·lucions per evitar... Llegir més les barreres arquitectòniques en els pasos de peatons. Per desgràcia la gent amb mobilitat reduïda encara està infravalorada per l’administarció. A veure si d’una vegada ens gastem els diners en allò veritablement imprescindible, encara que no doni vots i no es pugui fer una gran inauguració per a poder-se posar medalles.

Tot el que opineu de que es podria fer moltes mes coses de part del gobern estic d’ acord.Dit aixó m’agraderia explicar molt breument el cas del meu marit (fá deu anys que já no es entre... Llegir més nosaltres), va ser durant sis anys persona minusvàlida y tot que já tenian algunes milllores con alguna cosa adaptada,varam tenir uns greus problemes a l’hora de la movilitat i al anar a segons quins llocs una mica grans, vull dir com centres comercials, o un dia al anar al camp del Barça, la cosa es complicaba,una mica,molt o moltissim segons el grau de persones en aquell lloc. Les persones ancara que tots semblem macos i bons, no estem per punyetas cuan anem a la nostra, m’ explico. Al anar sols i si em ajudar a una persona minusvàlida que trovem per algún lloc i té dificultats, rápit l’ ajudem i fins i tot seriam capaços de acompanyar ancara que ens aguesim de desviar del nostre cami, pero si a un centre comercial, o al tren o cuansevol lloc on i’ha a cents de persones,
já no som tan bons com eram al estar sols, individuals,já no tenim aquell bon cor,i ens emb tornat com feras, anem a la nostre, i ni cas de la persona amb movilitat reduida, al estar junts perdem tota la capacitat de una bona acció, som frets i no podem veure res de ningú. Es trist pèro es real ancara que no ens agradi, recapacitem uns moments i despres pensem que ens podem trobar com ells sense demanar-ho.

Crec que no hem de ser tan ”sensibles” en la terminologia de les coses, anem canviant els noms perquè ens semblen ”ofensius”i al final ja no s’entén a què es fa referència. Una paraula... Llegir més és ofensiva en el moment en que s’utilitza de manera ofensiva, sinó és simplement descriptiva. No trobo pas que la paraula ”discapacitat”sigui degradant.