Diumenge 7 de juny. I a qui haig de votar?

M’agrada el discurs d’en Ramon Tremosa i valoro molt la seva capacitat professional. Frases com "representar a Catalunya sense intermediaris", "reconeixement a Europa de nacions sense estat", "autopista de telecomunicacions pública europea" i altres (titulars web http://www.ciu.cat) podria subscriure-les. Ara be, si voto Tremosa també voto Salvador Sedò. El primer és convergent i el segon divergent, perdò, d’Unió. Aquest diu: "Ni dretes ni esquerres, ni PSOE ni PP, CiU i Catalunya". La frase és intel·ligile des de l’òptica política. Ara be, el que no diuen gaire sovint és que si obtenen l’acta, un s’afegirà al bloc lliberal europeu i l’altre al bloc dels popular. Vaja, que votar en Tremosa pot implicar que en Sedó doni suport a les mateixes polítiques que proposi Mayor Oreja, vice-president del grup popular europeu. Uauuu.

També m’agrada força el discurs d’En Junqueras, valoro la seva trajectòria professional i m’agrada el que diu. Ell però li toca ballar amb ERC, partit que es caracteritza per fer-se l’harakiri cada cert temps per desencaix de vanitats en els seus dirigents (o no saber-se jubilar a temps).

Òbviament no puc votar Maria Badia, malgrat em sembla força correcta, dons per sobre d’ella hi ha la Maleni qui ja ha demostrat ser incompetent a nivell peninsular, per tant és impossible que funcioni a nivell europeu.

El PSOE està dirimint prèvies espanyoles, no són gens europeístes i com diuen van a Europa "defender intereses esapañoles" i això és una mica mesquí. Votar Alejo o Oreja, mira, el primer el trobo graciós, però em faria més gràcia si es dediqués a altres coses. El segon em fa més por, és un hereu del seu passat incapaç de veure com evoluciona el mon.

En resum, m’hauria agradat votar al tàndem Tremosa-Junqueras. Lògic, jo sóc sobiraniste (el Sedò sembla que no tal i com reconeix el seu cap Duran), amb ells comparteixo una visió, una Europa molt forta composada d’Estats federats petits, sense els Estats-Nació hereus de segles passats i perduts ideològicament. M’agrada el model americà d’Estats federats que regeixen la proximitat i cedeixen competències a un govern federal fort i democràtic. És un model que per baix potencia la especificitat dels pobles i per dalt ens convertiria en una potencia social i econòmica mundial. Però malauradament no existeix la coalició per que CiU i ERC són bàsicament cainistes i es focalitzen un a l’altre com a principal enemic. Així ens va...