Els docents i altres treballadors

El procés de preinscripció i matricula escolar, aquest any ha anat acompanyat d'una publicitat basada en la imatge de cadiretes escolars de colors (campanya "Per l'educació som-hi"). Entre aquesta publicitat sobresurt una que diu: No és hora d’aprendre a valorar el lloc que ocupen els mestres?. No seré jo qui desvalori als mestres, tot el contrari però si que us convido a observar la imatge. La cadira que sosté la resta (unes 25 cadiretes) és de color verd i la resta de cadires que suporta la cadira verd en un exercici impecable d’equilibrisme i de psicologia del color: són almenys de 6 colors diferents i cap de color negre!. Em tranquil•litzo. Són el reflex, dedueixo, de la multiculturalitat a l'aula i diferències personals i socials.

A l’escola i més tard a la universitat ens van explicar que hi havia 3 sectors (agrícola industrial i serveis). Més tard em va sortir un altre, Construcció, per la seva grandària i pes propi a la nostra economia. El sector serveis es pot subdividir a la seva vegada en subsectors, un d’ells podria ser el de “funcionaris” i filant més prim el de funcionaris docents. Mentre ens mouen entre 4 i 5 milions d’aturats, el Departament d’Educació es dedica, des de fa temps, uns esforços a revaloritzar la figura del docent i a demanar la implicació de la societat i els pares en el procés educatiu (veure la LOE).

Tampoc i veig cap problema sempre que es faci el mateix amb totes les professions o “treballs” a seques. El docent pot conciliar la vida laboral i personal, gaudeix d’unes vacances de luxe (en comparació amb la resta de sectors econòmics) i tot a canvi d’una formació que es mostra insuficient pels temps que corren (un cicle formatiu, una diplomatura una llicenciatura sense pedagogia) i unes oposicions que cal preparar. Sí, tothom els enveja.

Tot el meu respecte i consideració per valorar el lloc que ocupen les persones que es dediquen a la docència però també per valorar el lloc que no ocupen i haurien d’ocupar en la sanitat, per exemple l’auxiliar que fa les tasques més desagraïdes, en la construcció, el peó de paleta sense el qual no es construirien els nostres habitatges, en la industria, l’obrer i operari que fa torns (matí, tarda, americà i altres rocambolesques combinacions pensades ben bé per conciliar la vida familiar i laboral), en serveis els botiguers, als que exigim cada vegada més hores d’obertura dels seus establiment, el camioner que transporta els aliments que consumiren o les matèries primeres per produir, l’escombriaire que manté neta la ciutat que tots embrutem, el treballador que recull les nostres deixalles, l’enterramorts que suavitza i alleugera els moments més difícils de la mort... i així un llarg etc., on es pot aplicar el “NO ES HORA D’APRENDRE A VALORAR EL LLOC QUE OCUPEN TOTS ELLS ?.” al temps que ens preguntem quin lloc ocupa l’aturat ?