Dol per Rubianes

Amb el cor trencat per la seva desaparició sobtada (encara ahir em va fer riure una imatge seva enmig de l'espectacle Garrick que el Tricicle representa al Poliorama) se m'acut proposar al govern del país que decreti un dol oficial a tot el territori. Si es fa en altres casos per la singularitat dels finats, trobo que seria just que també es fes per Pepe Rubianes. Perquè les seves maneres també han influït en el país, molt més que les d'altres finats singulars. La seva desbordant simpatia i el seu compromís ideològic ens han marcat profundament. Sempre era un plaer sentir-lo parlar i comprovar fins a quin punt era original a l'hora de regalar-nos unes dosis sublims d'ironia i de crítica combinades. I no ens podrem estar mai de recordar de quina manera ens feia partíceps del seu punt de vista sobre les coses i del seu somriure encomanadís que ens obria l'ànima de bat a bat. Se'n va el Rubianes, d'acord, perquè algunes malalties són així d'impresentables, però ens queda el seu esperit i les ganes d'encarar totes les adversitats amb el referent de persones sensates, simpàtiques i enèrgiques com ell. Gràcies Pepe, per tot el que ens has donat. Ho recordarem sempre amb un somriure sota el nas.