Dret a decidir o dret a ser

És curiós com passa el temps: fa poc més de 6 mesos de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Aquestes eleccions van avalar la convocatòria d’una “consulta” abans de la fi de 2014, prioritàriament.

Sabem que Escòcia no farà cap consulta, farà un referèndum. En els últims mesos abans de marxar d’Igualada direcció Innsbruck vaig mantenir diferents discrepàncies amb alguns amics i companys per la diferència de significat entre consulta i referèndum. Perquè el significat si que importa, igual que no és el mateix un sí, que un no.

Segons l’Institut d’Estudis Catalans:

consulta

1 1 f. [LC] Acció de consultar; l’efecte.

1 2 f. [LC] Reunió de dues o més persones per aconsellar-se entre elles entorn d’una determinació a prendre.Abans d’emprendre l’afer, he de fer encara algunes consultes.

2 1 f. [LC] [MD] Entrevista entre un pacient i el metge que l’interroga, l’examina i li prescriu un tractament.Aquesta nit han tingut consulta de tres metges. Han cridat una doctora especialista a

consulta.

2 2 f. [LC] [DR] Entrevista entre un advocat i el client que li ve a sotmetre un afer.

3 1 f. [PO] Petició d’assentiment feta per un grup polític als seus components o, si és al poder, a la comunitat nacional.

3 2 f. [LC] Dictamen sobre un afer consultat.

referèndum

m. [LC] [DR] [PO] Votació de tots els ciutadans per a pronunciar-se sobre una qüestió o per a donar suport a una persona o a una mesura política. La Constitució va ser aprovada per referèndum. El canvi de sistema electoral hauria de ser sotmès a referèndum.

Poden ser similars, però és evident que no és el mateix consultar que referendar. De fet la diferència és tal, que mentre una consulta no és vinculant, un referèndum si que ho és. Si el que busquem és “legitimitat i carregar-nos de raons”, per què parlem de consulta i no de referèndum? Fum. Per què sinó el Parlament ha proclamat la seva sobirania fins un total de 10 vegades? Per a què dir-ho tants cops sinó en fas exercici?

Deixant de banda les qüestions anteriors, ens trobem que Escòcia està preparant el referèndum. Exposant, discutint i analitzant pros i contres amb 1 any i 8 mesos de temps. Un exemple de democràcia doncs, els partidaris del ‘Sí’ i el ‘No’ disposen de temps suficient per expressar-se lliurement a favor i en contra davant el poble.

Catalunya, en canvi, de voler-ho fer al 2014 ja no disposaria de tant temps. De convocar-se avui per al 31 de desembre de 2014 disposariem d’1 any i poc més de 6 mesos. Si a això li afegim que les dates que s’insinuen són el 23 d’abril de 2014 i l’11 de setembre de 2014, el temps de preparació queda dràsticament retallat. Estem retallant en tants àmbits de la societat catalana que fins i tot retallem en el que ha de ser, per a mi, l’avenç més important del nostre país!

Això, sense oblidar-nos que Espanya, a diferència del Regne Unit (no Anglaterra), no permet la consulta/referèndum/costellada independentista. Fent que, si volem realment donar a conèixer el conflicte català al mòn i legitimar-nos, la solució passa per una Declaració Unilateral d’Independència des del Parlament i acollir-nos al Dret Internacional per a convocar un referèndum de ratificació. És tant senzill que a alguns sembla que els hi fa por reconèixer-ho!

S’ha de tenir en compte que un cop els jugadors han mostrat les seves cartes, la partida no pot sinó acabar. Buscar canviar les regles quan els jugadors ja han jugat les seves cartes no és de rebut. Només porta a confusió i a retardar el que ja resulta evident i/o ja està fet.

Els catalans hem de donar un pas endavant i ser valents. Després de les repetides negatives de Madrid, si volem ser independents, hem de ser conscients que no ho podem ser dins (o sota) d’Espanya. Hem de fer valer el nostre dret a ser (no a decidir) i portar Catalunya a jugar una nova partida on les cartes no estiguin marcades ni manipulades. Una partida on la tantes vegades anomenada actualment Comunitat Internacional, deixarà de dir que no es pronuncia sobre “problemes interns d’Estats”, perquè serem un Estat.

Si volem ser realment independents, tenint en compte que Espanya ens considera de la seva propietat, hem de demostar que som sobirans i decidim per nosaltres mateixos.

Demanar permís a qui t’escanya per respirar s’ha d’acabar.

Escampem la boira i el fum que ens ennuvola i siguem decidits, per ser.