Economia sostenible?

Ja fa un temps que la paraula sostenibilitat s'ha popularitzat en àmbits quotidians. Si ens cenyim a la definició oficial, l'Informe Brutland (1987) diu que “la sostenibilitat consisteix a satisfer les necessitats actuals sense sacrificar la capacitat de de satisfer les necessitats a les futures generacions”.

El Consell de Ministres va aprovar el passat 19 de març una llei d'economia sostenible. La llei defineix clarament que “...tiene por objetivo sentar las bases para un modelo de desarrollo y crecimiento más sostenible de la economía española”. És a dir, procurar per un model de creixement econòmic fonamentat en un desenvolupament que ara es considera sostenible: promoció del cotxe elèctric, creació ràpida d'empreses, reducció de la càrrega administrativa, foment de les fonts d'energia renovable...

L'economia que ens defineix la nova “Ley de Economia Sostenible” està fomentada en l'eixamplament de l'estructura econòmica i la liberalització de l'economia. Aquest sistema ens aboca a desplaçar-nos 80 km cada dia per anar a treballar, a viure amb un consum energètic molt superior al biològicament necessari o a ser dependents de l'economia internacional per poder menjar.

Llavors, hem de mantenir el model actual de desenvolupament econòmic i pretendre que les generacions futures no se'n vegin afectades? O per contra ens hauríem de començar a preguntar si el model actual d'economia del creixement és realment sostenible?

Sota el meu punt de vista, una economia sostenible hauria d'estar feta per servir a les persones, per fomentar el benestar de la gent i, sobretot, no viure d'esquena a la realitat que ens envolta.

El model de consum energètic és finit? Doncs plantegem el racionament energètic. L'atur augmenta? Doncs treballem menys per treballar tots. Ja no podrem viure amb les mateixes comoditats, és cert, però viurem amb la comoditat de ser resistents als problemes, de poder assolir els nostres propis objectius i contribuir a la prosperitat sense hipotecar el futur de les nostres noves generacions.

Un altre model de vida és possible. Podem sacrificar privilegis adquirits per enfortir la societat i humanitzar més les nostres relacions. Potser així podríem fer que la gent no s'hagués de concentrar a les places de les nostres ciutats.

Adrià Castelltort Mascó

Santa Margarida de Montbui