L'endemà del 27-S

Mireu, ahir (27 de setembre) vaig fer un xut a porta per tota l'esquadra, la gent em va animar, va dir-me que aquesta era l'actitud, que no s'havia vist mai un gol d'aquestes característiques i, a més a més, tota la gent del meu equip -per cert, immens, perquè s'ha fet molt gran i ample amb poc temps- m'ha felicitat amb un gran somriure als llavis. Tot Déu en parlava d'aquest gol, tant els que eren del meu equip, com els que no ho eren, perquè reconeixien que era realment un golàs amb totes les lletres i deixava en evidència les mancances dels defensors de l'equip contrari. Tot d'una, però, a mesura que avançava el partit i l'equip contrari no era capaç no només de fer un gol de les mateixes característiques que el meu, sinó que ni tan sols havia tingut cap oportunitat a les seves mans per empatar-nos, ja es veia com de poc a molt se'ls anava inflant la vena grossa que els baixa pel coll, des d'on s'omplen la boca de disbarats i insults a l'àrbitre del matx (que per cert, no era aigua clara). Ja anaven dient que se'ls havia posat malament el que s'havien fotut unes hores abans del partit, que si els havíem volgut enverinar amb alguna substància tòxica, que si el resultat no era el que era, que no havien tingut temps d'entrenar-se i que el millor seria parar el matx i cadascú a casa seva... Que sí, vaja, que havia fet un golàs increïble, però que no era vàlid per totes aquestes tonteries! I ja que nosaltres, el meu equip, no volíem baixar del burro, doncs desitjaven veure com l'àrbitre "pocapena" comencés a treure targetes vermelles. Llavors, van córrer a insultar-lo sense miraments, mentre li demanaven que traiés les fotudes targetes per tots nosaltres, i dit i fet, van treure'n tantes, que no vam quedar-ne ni un a la gespa! De fet, en el fons, el que més m'agrada de tota aquesta parafernàlia que us he escrit és que ells, els de l'equip contrari, encara són a la gespa discutint amb aquell pobre àrbitre incompetent mentre nosaltres ja hem començat a capgirar la història sense tenir-los gens en compte. No hi ha res millor en aquesta vida que no sigui veure'ls discutir sense fonaments... Nosaltres farem via cap a la llibertat del poble català, i ningú podrà discutir-me mai que hi va haver un dia que vaig decidir de fer un gol meravellós per tota l'esquadra! Esteu preparats pel que vindrà? Us ve de gust d'apuntar-vos a fer gols per tota l'esquadra? Doncs va... som-hi! I quan comenci el nou partit, nosaltres ja haurem fet més de la meitat de la feina! Endavant les atxes!