Les energies renovables

La Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia està cada dia més ingratament sorpresa amb les estratègies i dinàmiques que segueixen tant els ajuntaments afectats per la implantació del parc, com la promotora ERA (Energies Renovables de l’Anoia). Fa mesos que estem esperant la informació i les explicacions pertinents davant la imminent construcció d’un parc eòlic a la Serra de Feixes i Orpinell. Projecte que canviarà completament la fisonomia del nostre territori, que malmetrà part important de l’entorn de la comarca i que tindrà uns efectes i unes repercussions a nivell ambiental i econòmic irreversibles. Aquest moment, doncs, sembla que no ha d’arribar mai.

Mentre tant, des de la Plataforma seguim indagant i buscant quins són els processos que han de seguir les empreses i els ajuntaments per tal d’aconseguir tots els permisos i requisits necessaris per a la implantació del parc. Mentre promotora i ajuntaments van tirant endavant les gestions que han de fer, tota la mobilització i el reclam dels ciutadans i ciutadanes dels seus pobles, i de la resta de la comarca, només ha servit per intensificar aquest secretisme que tant els caracteritza i potenciar l’ambigüitat dels alcaldes pel que fa a aquest tema.

Sabem que, quan un municipi no està a favor d’un projecte d’aquest tipus, i es nega a que passi pel seu territori, el projecte s’ha de retirar o bé, canviar el traçat. És el cas de Carme i la Llacuna. Ambdós ajuntaments es van negar a que el parc eòlic passés per als seus pobles i han hagut de reformular el traçat del parc, de manera que ara passa pocs metres més enllà dels límits dels municipis. De manera que ara, no només són pobles igualment perjudicats pel parc eòlic, sinó que, a més, han perdut poder de decisió en un projecte que, vint metres més amunt, vint metres més avall, tindrà unes repercussions a la gent que hi viu.

Així com se sap que els representants de Carme i la Llacuna es van posicionar en contra del parc eòlic i que, Juli Urgell, alcalde d’Orpí, ho va fer a favor; ens sorprèn l’ambigüitat i la manca de criteri dels altres pobles afectats. Hi ha els alcaldes Servand Casas de St. Joan de Mediona, Ramón Ferri de la Torre de Claramunt i Josep Maria Torrens de Sta. Maria de Miralles, que mantenen un doble discurs: per una banda, als plens dels ajuntaments diuen que no volen el parc eòlic, però per altra banda, si aquesta decisió l’haguessin formulat en ferm segur que no es podria tirar endavant la construcció del parc eòlic.

No ens deixa de sorprendre que moltes vegades els ajuntaments reclamen més competències municipals per a gestionar des de més a prop (i suposadament d’una manera més efectiva) els propis pobles i ciutats, i que per altra banda, quan disposen d’aquestes competències, en aquest cas relatives a la projecció del Parc eòlic d’Orpí, demostrin aquesta incapacitat per a gestionar el propi territori. Es tracta d’ajuntaments rurals que no els preocupa que els seus vilatans visquin a una distància d’un molí inferior a la que estipula la llei i que l’activitat agrícola, ramadera i turística de la zona es vegi perjudicada? es tracta d’ajuntaments que disposen d’un entorn privilegiat i que estan disposats a malmetre’l a les espatlles dels que representen? es tracta d’ajuntaments egoistes que no poden veure més enllà dels límits físics del territori i que no tenen ganes de comprendre que aquest projecte també tindrà repercussions en aquells pobles que no el volen, demostrant una manca de solidaritat amb els pobles veïns? es tracta d’ajuntaments que s’han vist sobrepassats per l’envergadura del projecte i que han acabat demanat ajuda a la Diputació de Barcelona, eximint-se de les seves responsabilitats? es tracta d’uns ajuntaments, els representants dels quals es creuen en el dret de fer qualsevol cosa durant seu mandat, més enllà del sentit real de la paraula democràcia i deixant de banda la opinió i la inquietud dels ciutadans dels pobles? es tracta d’ajuntaments que enlloc d’haver obert un procés de decisió participatiu i vinculant, han preferit fugir d’estudi, no posicionar-se amb claredat i esperar a que el projecte segueixi el seu propi curs, fins que arribi el dia que ja no hi puguin fer res.

Aquesta doble moral, però, no només es viu en els ajuntaments. També la promotora ERA que s’enorgulleix dels beneficis econòmics que durà el parc eòlic als pobles de zona, ha firmat un acord d’adquisició de la instal•lació eòlica a l’empresa Energi E2 Renovables Iberica, filial de la danesa EON. I no només això, sinó que per altra banda, també hi ha els nous accionistes d’ERA, Bodegues Torres, que per una banda fabriquen vins ecològics i per altra banda, busquen el benefici econòmic a costa de la implantació d’un parc eòlic, dos molins dels quals s’instal•laran dins els seus terrenys.

La Plataforma Salvem El Pulmó Verd de l’Anoia no ens deixem de sorprendre amb tota la informació que ens arriba. Cada vegada està més clar que darrera d’aquest projecte no hi ha la intenció de produir una energia neta i renovable per al poble, sinó que darrera d’aquest projecte hi ha uns interessos econòmics i especulatius molt evidents. Amb tot això, encara ens deixa més escandalitzats se’ns acusi d’estar en contra de les energies renovables i que se’ns titlli d’estar rebotats amb el projecte “perquè ens ha tocat a nosaltres”.

Fins a quin punt els ajuntaments, la promotora ERA i els seus socis i accionistes, persegueixen una sostenibilitat del territori o simplement busquen un benefici econòmic disfressat darrera d’un discurs de pseudoecologisme, que per altra banda, queda molt bé de cara a la galeria.

Esperem que aquesta informació serveixi per fer una reflexió sobre què entenem per sostenibilitat i energia renovable i animem a tothom a seguir informat des del web www.pulmoverdanoia.org.

Perquè l’Anoia és comarca rural i volem que segueixi així: No al parc eòlic d’Orpí!