EscraTXe a Rajoy

El 10 de maig, Mariano Rajoy asistia al Saló de l'Automòbil de Barcelona i la PAH va obsequiar-lo amb l'últim escratxe de la campanya de l'ILP. Quan Rajoy va entrar-hi, uns 200 activistes el van esbroncar des de les tanques. Els periodistes van girar les càmeres cap a la PAH i els agents de seguretat, amb empentes, van intentar impedir que enregistressin la protesta. Un cop Rajoy ja era a dins i el bullici continuava, treballadors de la Fira van comunicar-se amb els activistes per mòbil encoratjant-los a continuar perquè se'ls sentia molt des de dins i qualificant la PAH de ser molt grans... L'emoció i la cridòria van redoblar-se! Després els activistes i la mateixa portaveu de la PAH van posar-se davant la cara un cartró que simbolitzava el marc d'una pantalla de plasma, parodiant les últimes “compareixences” de Rajoy.

Els 'escraches' són una pràctica que ha vingut per quedar-se i necessitem poder-los anomenar en català. S'ha suggerit 'escarni' o 'escarn', però no és adequat, perquè 'escarnir' és burlar-se i els 'escraches' són per denunciar. Els va utilitzar l'organització HIJOS, de fills de desapareguts de la dictadura argentina, per denunciar públicament a responsables de desaparicions o tortures que vivien amagant el seu passat. I així com en castellà usen aquesta paraula de l'argot lunfardo argentí, en català hauríem d'incorporar-la amb la nostra grafia: escratx o escratxe.

Però el que més ha sorprès dels escratxes ha estat la reacció del PP, que ha fet un pas més en els seus despropòsits, al comparar un moviment social com la PAH, que s'ha guanyat el cor de la gent, amb el terrorisme i el nazisme! El 1979 a Itàlia, amb un clima de molta mobilització social, el jutge Calogero va condemnar per terrorisme una trentena de membres de l'Autonomia Obrera pel sol fet de defensar principis semblants als de les Brigades Roges. Va ser l'estratègia per, encara que fos injustament, arrassar amb totes les mobilitzacions que incomodaven el gran capital i la casta política. El mètode es va batejar com “teorema Calogero”. Exactament el que va copiar Baltazar Garzón al País Basc: tothom que hi defensava la independència i el socialisme, encara que utilitzés mètodes perfectament democràtics, era susceptible de ser acusat de pertenència a banda armada, perquè ETA tenia els mateixos objectius polítics, i així han ocorregut aberracions flagrants que han posat en qüestió el sistema judicial espanyol, com el cas Egunkaria, el cas dels regidors de la Udalbiltza, el sumari 18/98,... Però és totalment esperpèntic que el PP hagi intentat relacionar la PAH amb ETA... En el fons és bona senyal perquè mostra que, estan tan desesperats, que recórren, sense mesurar la imatge que projecten, a l'estratègia més burda.

En realitat, un escratxe no deixa de ser una manifestació, però en comptes de baixar per Via Laietana i acabar a Sant Jaume, es concentra davant d'on viu o treballa un parlamentari que pretén votar contra una ILP que compta amb el suport del 80% de la societat (inclosos molts votants populars!) i que aborda un problema gravíssim que està destrossant vides (literalment en alguns casos, per desgràcia). I els polítics ¿ens volen dir que no els agrada que la manifestació sigui en un lloc on la notaran tan si volen com si no? Que prefereixen que sigui a la Via Laietana per ignorar-la olímpicament? Doncs llavors, molt millor davant de casa seva! Perquè un escratxe només és insuportable si un mateix creu que és culpable del que se'l denuncia, si un sap que votarà contra la proposta de la PAH per beneficiar els bancs per davant dels ciutadans. En canvi, si un estigués molt segur que defensa el correcte, llavors ni li molestaria l'escratxe més enllà del soroll que provoca, ni li costaria d'explicar el perquè de la seva opció a familiars i amics...

A més, les queixes del PP destil·len altivesa i pretensió d'impunitat. No accepten poder ser qüestionats com qualsevol altra persona. Ens hem recordat de quan el moviment del 15M va decidir manifestar-se davant del Parlament, i tots els polítics van tancar files exclamant que aquella protesta era inacceptable i un atemptat contra la democràcia.

Malgrat tot, la PAH compta amb més legitimitat que mai i ha sabut desactivar, a cop d'escratxe, l'operació de rentat de cara que el PP pretenia dur a terme amb la futura llei de desnonaments, que podran imposar amb la majoria absoluta, però que naixerà totalment desacreditada a ulls de la ciutadania.

Jordi Oriola Folch

@JordiOriola_