//Plugins sense CDN ?>
Començaments de segle XX. Argentina rep un flux important d'immigrants provinents de l'Estat Espanyol, els acomoda a l'antic "Hotel de Immigrantes", espai acondicionat expressament per a ells on els cobreixen les primeres necessitats (llegiu el llibre Donde durmieron nuestros abuelos. Los Hoteles de Inmigrantes de la Ciudad de Buenos Aires, de Jorge Ochoa i Edmundo Valdés, i us en fareu una perfecta idea) i des d'allí els facilita els diversos llocs de treball on poden trobar feina. Fets els tràmits oportuns, a més, els paga el viatge cap a aquests llocs on podran treballar i on els serà possible sobreposar-se a una situació negativa en el país d'origen marcada per una guerra del Marroc que no parava d'enviar joves cap a una mort segura, com totes les nefastes guerres! Hi van moltes persones i s'hi queden per sempre, formant famílies amb cognoms d'aquí i contribuint a fer gran aquell país.
Començaments del segle XXI. L'Estat Espanyol, després de rebre un flux important d'immigrants no comunitaris, en molts casos procedents de l'Argentina i fills de persones que en plena guerra civil van enviar molts diners per ajudar la II República, elabora un decret facilita d'allò més el retorn d'aquests ciutadans sense feina cap a aquell país i, amb la promesa que podran acumular el dret a la percepció de l'atur, els convida cínicament a no tornar en els propers anys. Vaja, que els acomoda als aeroports i amb un copet a l'esquena els ve a dir, passiu-bé, que aquí ja no et volem. No trobeu que és de molt desagraïts, tot plegat?
Diana
18 de novembre 2008.15:58h
Tens tota la raó, és una vergonya. Espanya és així: falsa, aprofitada, gandula i desagraïda. Una perla, vaja. I, a sobre, nosaltres ens hem de sentir dir espanyols...