//Plugins sense CDN ?>
Voldria un país de conreus, vinyes, prats i cellers. Amb poblacions plenes d'escoles, i de tallers d'artesans, dissenyadors i artistes. Amb fàbriques d'empresaris, inventors i creadors. Que no hi faltin esglésies i monestirs, ONGs, Caritas i esplais juvenils. Ciutats amb parcs, centres d'investigació, biblioteques, mercats, teatres i universitats.
O potser un país envaït per segones residències, muntanyes cremades i prostíbuls amb rètols ben lluminosos. Amb proximitat a oficines de reclamacions, advocats i jutjats de violència. I ciutats amb entrades de 12 carrils, gran nombre de grues que et retiren el cotxe, radars, càmeres i pantalles. I comitès, organismes de control, vigilància i presons amb gran capacitat per tancar-hi tothom qui peca.
Posar l'esperança en què l'estatut canviarà Catalunya? O posar-la en l'esperit?
Ben veritat , que un país depèn de la bonhomia i la solidaritat de les persones que l’habiten. Ja podem canviar lleis i normatives que, com deia el meu avi, ”si no canviem el cap d’algunes... Llegir més persones” poc adelantarem. Sortosament les bones persones abunden al nostre voltant.
eRIC
Igualada
18 de gener 2010.12:41h
Com diu la Marisol les bones persones presents al nostre voltant no són poques, però el problema és que no se les deixa actuar. Tenint la gent realment vàlida al marge de la política no anem bé.