Eufemismes per no pensar

Direm que és un assumpte polític i no voldrem considerar les raons. Direm que és un tema religiós i no voldrem pensar-hi més. Que es tracta d'ultres i no ens pararem a raonar. Llegirem els titulars i passarem pàgina. Recordarem un parell d'eslògans i xiularem la cançó de l'estiu. Veurem una foto d'un fetus de 14 setmanes que badalla i girarem els ulls al futbolista de la pàgina següent. Ens tranquil·litzarem amb la llibertat de la mare i amagarem la responsabilitat del pare. No pensis, no reflexionis, no et paris, no valoris les conseqüències.

Però jo ja no hi jugo més al joc de tapar-se els ulls, les orelles i extirpar-se el cervell. Vull pensar. I penso. Penso que l'avortament decideix sobre la vida d'un fill, que es tracta de les decisions més responsables d'un home i una dona, que provoca conflictes greus a la dona i un concepte negatiu de la maternitat. I per l'avortament no hi passo. I voto per les dones amb problemes i demano ajudes per a elles i per l'adopció.