//Plugins sense CDN ?>
Benvolgut director,
Algun mitjà de comunicació demana rigor extrem a Benet XVI en el tema dels abusos, dintre de la meva ignorància en aquests temes hi estic d'acord, però no sembla que reclamin el mateix rigor a qui acusa Benet XVI amb inexactituds clamoroses.
Reclamen transparència, però no es mostren transparents en destacar només un 1% dels casos d'abusos, el relacionats amb religiosos: què hi ha del 99% restant, atribuïble a l'àmbit familiar, educatiu, esportiu, etc.?
Demanen que els membres de l'església siguin sants, i fan bé, és la missió d'aquesta institució. No oblidem però que l'església no declara sant a cap persona viva, no fos que s'ho cregués: la supèrbia mata, la humilitat manté en camí i la meta és a l'eternitat. Ara bé, lluiten els acusadors per assolir la santedat de vida que reclamen?
Neguen el perdó, però el cap d'una església que es caracteritza per acollir els pecadors no ho pot pas fer.
Exigeixen que es denunciï qualsevol cas que es conegui, i Benet XVI ja ho ha deixat per escrit com a norma per a tots els catòlics. I alhora ofereix ajuda per a la reconversió de l'abusador, no sé si ho fa qui tan durament ataca el Papa.
Fan bé d'exigir canvis, no és més que el camí que l'església segueix des de fa vint segles: la conversió personal sense aturar-se mai, la lluita per vèncer el mal que es dintre del nostre cor, la petició de perdó per les nostres faltes, que no falten. En aquest món els creients valem molt poc, gairebé res, però el foc que omple el nostre cor ens fa lluitar per millorar. I ens fa feliços, plens d'esperança a l'eternitat on viurem finalment purs.
En Benet setzè ha fet carrera dins l’església perseguint i excomunicant teòlegs, com per exemple els més compromesos amb l’anomenada teologia de l’alliberament, malgrat aquests teòlegs... Llegir més viure de manera exemplar (però que pensaven més en els pobres que amb la institució eclesiàstica). No s’estranyi que se li exigeixi ara que sigui radical perseguint als qui dins de la seva institució actuen en contra el que l’església predica i en contra les lleis-drets humans més universals.
No té res a veure si a fora l’església hi ha pederastes. El que importa és com l’església tolera aquestes actituts.
Joan V.
Igualada
14 d'abril 2010.17:57h
Em permetreu que escrigui el següent de la manera més freda possible.
L’església catòlica, a través dels seus càrrecs, i a qui hi cregui, pot perdonar el que ells consideren pecat: frases de... Llegir més l’estil que s’ha de perseguir el pecat i perdonar el pecador queden molt i molt bé.
Ja no queda tan bé dir que, es que quan es va saber, ja havien passat molts anys i el capellà era vellet.
Es que estem parlant de delictes!!!
Si volen, que preguin per l’ànima del pecador, però aquests casos s’han de denunciar, i si ha de ser el seu superior immediat qui ho ha de fer, que ho faci. Passeu el cas, si voleu, a una escola, que el director, el cap d’estudis, i els professors sàpiguen que el bidell, aquell que està a punt de jubilar-se, fa anys que es dedica a grapejar nens de primer, però que no paga la pena dir-ho.
No totes les escoles ni tots els bidells son iguals, però aquest s’ha de denunciar. I ja el planyerem després, ves, si tota la vida semblava tan bon home.