//Plugins sense CDN ?>
M'aixeco sentint les males notícies que diàriament ens ofereixen, no sé si els mitjans de comunicació entès com a ente impersonal, o l'home que es nega a valorar alguna cosa més que els diners, el poder, l'ambició o el sexe. M'esforço a somriure: avui podria ser un dia genial. Avui depèn de mi que almenys en el meu cercle no tot siguin males cares, nerviosisme i depressió. Estic, com el món, envoltada de situacions dures, de persones que passen gana, d'unes altres que estan soles malgrat l'aldarull circumdant, de moltes en què la inseguretat disfressada de suficiència penetra de manera radical en les seves vides per no voler reconèixer que som de fang. Ens falta confiança en nosaltres mateixos, en els altres. Ens falta amor, ens sobra sexe. Ens falta comprensió ens sobra egoisme. Hauríem de recuperar valors perduts com l'amistat sincera, com l'afecte generós de la mare, sempre desinteressat.