Fent amics

Ni millors ni pitjors, diferents. Encara que és com afició faig de Director de Cursa del Gran Premi de Motos del Circuit de Catalunya. Abans i després de cada cursa ens mengem el cervell pensant... Llegir més que no ho fem prou be, que hem de millorar, que estem malament, que no te arreglo, etc. També ens esforcem en millorar.
Ara be la torna: venen organitzadors d’arreu del mon a veure la nostra cursa per que els que les veuen totes els diuen que la nostra cursa sempre és de les millors. Nosaltres també anem arreu del món a veure altres Circuits i sovint veiem que no ens arriben a la sola de la sabata.
Crec que el nostre problema, el dels catalans i el dels igualadins, és que hem voltat poc, com diu el Josep M. Per altre costat a vegades fins que no venen de fora a dir-nos que som bons que vivim en un entorn privilegiat no ens adonem del que som o tenim.
Els igualadins som tan bons com els altres, el que passa que potser hem estat de pega al tenir monocultius industrials que ara ens van malament. Jo recordo que fa anys es deia que Igualada era la ciutat amb més cotxes per habitant d’Espanya. I fa anys devien ser tan igualadins com ara.
Joan Vilanova, estaré encantat que com a nouvingut vagis fen aportacions sobre com ens veus. Digues que et sorprèn dels igualadins, tan el que consideris no tan bo com el que has trobat d’interessant a Igualada. A final, alguna cosa daven fer be si t’has arreglat a la nostra comarca.

Totalment d’acord amb tu Joan. Haurem d’ajudar el igualadins a girar la truita.

Estem en inferioritat en infraestructures i en poder polític, per la resta som iguals que els nostres veïns, però amb més atur :P
Espero que no sigui l’última carta.

sóc o em sento igualadi de sempre i, com tú, penso que massa vegades la gent d’aqui diu, devant de qualsevol cosa, ”aixó només passa a Igualada”, ”...es que Igualada és....”. no cal... Llegir més allargar-me. Penso que han viatjat poc i que coneixen poc el món, aquesta ciutat no és ni millor ni pitjor que una altre, però té un bon teixit social i empenta encara que molts ara, desseguit, em rebatran i diran que no és així...ja hi compto. pero gràcies per dir-ho i reflexionar-ho en veu alta en aquesta carta.