La figura dels vigilants de seguretat

No fa pas tant de temps que sóc Vigilant de Seguretat, ara fa poc més de quatre anys. No puc dir que tingui gran experiència comparat amb companys i d’altres persones que també s’hi dediquen fa molts més anys que jo, però sí que afirmo amb contundència que sóc amant del treball ben fet, m’agrada aplicar-me en allò, a què em dedico, i si alguna circumstància impedeix que no pugui ser totalment responsable, encara que els caps d’empresa no em diguin res, em sento fora de lloc. Valoro la integritat en el treball, sigui aquest de l’especialitat que sigui.

Des que em vaig introduir en aquest món he pogut anar comprovant en quin concepte es té, més sovint del que em pensava, als que vulgarment anomenen 'securatas', i de quina manera ens valoren. Em sorprèn tant!, i al mateix temps constato amb quina llibertat ens indiquen les nostres responsabilitats d’altres treballadors del lloc que custudiem (s’entén que no es tracta dels caps), dient-nos on comença i on acaba la nostra feina. És cert també que a part de les nostres tasques un dels nostres deures és 'ser cordial', però ni més ni menys que 'per bons modals' ho ha de ser tota persona.

Primer m’agradaria aclarir uns quants conceptes que tant estrany se’m fa que avui en dia no siguin obvis per a tothom: un vigilant té com a premissa bàsica custodiar el centre o recinte que se li ha assignat: sigui una empresa, un centre comercial, serveis públics, finques, esdeviniments públics, control d’accessos, etc... Aquesta custòdia inclou protegir la integritat dels béns i les persones que es troben en el recinte, defensant sempre el 'bé', i és en aquest punt on potser la majoria divergeix en el concepte: si es tracta de col·laborar en una evacuació, ja sigui per un incendi, inundació, etc... se sobreentèn que hem de tenir control de qui es troba a dins de l’instal·lació i qui es troba a fora.

També s’entén que hàgim d’evitar furts, robatoris, violència, etc... El que no acaben d’entendre algunes persones, a vegades, és que una fulla de salari és una factura de determinades hores, i que si se’n facturen vuit (per exemple) i se’n serveixen 6 o 7 també és un furt... Però sí que els falta temps per recordar-nos la despesa que genera la factura de Seguretat. Sobretot en temps de crisi...

En un control d’accessos també s’ha de tenir en compte qui entra per treballar: que sigui realment personal contractat o subcontractat i per tant autoritzat, o bé siguin visites, entrades de persones per descarregar material, càrregues, etc… Aquí és pn també entra la 'cultureta general'. Puc afirmar amb total convenciment que de tota la meva trajectòria d’aquests quatre anys, moltes de les persones que he tractat en el meu dia a dia, tant per part de visitants com per part de treballadors de l’empresa, siguin persones amb preparació acadèmica o sense (el que en diuen de carrer: amb estudis o sense):

- No sap quina és la funcionalitat del D.N.I.

- Dóna per fet que un vigilant és algú sense cultura

- Equiparen el vigilant a un porter o majordom (i a vegades un criat)

- La majoria es consideren superiors i així ho donen a entendre

- Consideren que tots els vigilants 'són iguals' (al·ludint algun incident negatiu)

- Els vigilants no van al lavabo

- Els vigilants han de tenir més memòria que un disc dur (quan identifica persones)

- Els vigilants quan fan vacances resulta que són privilegiats o els han fet fora

- Ens recorden a cada moment (i ara més que mai) que no formem part de la empresa que custodiem

- Un vigilant no és ningú per dir-li a ningú el que ha de fer... (quant a normativa d’empresa)...

Podria afegir algun punt més, però em sembla que amb aquests quants ja s’entén el que miro de transmetre. Perquè l’objectiu d’aquest escrit no és altre que el de fer pensar una mica a la gent i fer-los prendre consciència del que és la verdadera cultura. La verdadera cultura passa en tot moment per una sincera empatia, i això implica: Un saber estar, un saber tractar amb les persones (tinguin la professió que tinguin), un saber treballar amb equip, un saber anar pel món, una valoració sincera de la vida en sí (tot i que sigui un tòpic no deixa de ser cert que cadascú és com és, en funció de les circumstàncies viscudes) i nosaltres no som ningú per anar fent prejudicis sense saber de què ni de qui parlem.

Així doncs, i per últim, m’agradaria explicar-los a tots aquells que encara no saben què volen dir les sigles: D.N.I. (Document Nacional d’Identitat), la funció es IDENTIFICAR la persona (i en un control d’accessos justament és això el que es controla). Perquè no entri ningú que no sigui qui diu qui és. També l’expressió: 'personal e intransferible' significa que tant sols el pot utilitzar la persona interessada, una única persona, i per tant no el pot utilitzar ningú més per a aquesta funció. Però no que no es pugui ensenyar!!! De què serviria un carnet que sempre estigui guardat?,On és aquí la manca de cultura?

Una petita dedicatòria a tots aquells que en algun moment m’han intentat transmetre la seva suposada superioritat, i dic intentat perquè no ho han aconseguit i espero que mai passi. Voldria que entenguessin que més enllà de si mantindré el meu lloc de treball o no, donat els temps que corren, mai m’he sentit ni pobra, ni en desgràcia per poder-me guanyar la vida dignament com moltes altres persones, amb una feina que m’agradarà més o menys però que intento fer-la el millor que puc.

Penso que si hi ha algú que realment és pobre d’esperit i desgraciat és aquell que necessita sentir-se superior als altres per sentir-se bé. I encara que en un sentit material hagi guanyat, s’ha perdut a ell mateix.

P.D.: Suggereixo que es llegeixi aquest escrit pensant si ho ha escrit un vigilant masculí, i després es rellegeixi pensant si ho ha escrit un vigilant femení. Si canvia el seu concepte és que hi ha més coses de les que un es pensava per treballar interiorment.