Les fonts d'Igualada

M'acabo de passejar pel diari i m'he aturat a les fotos de les dues fonts de la Rambla, fetes pel Santi Carbonell.Les del nen i la nena, com ja les anomena tothom. Molt bones,per cert. Veure-les m'ha fet pensar que, quan es van posar les fonts, també es van il.luminar. Al vespre la llum tènue i directe les feia més boniques, encara. L'obra de la Teresa Riba resaltava a l'entorn amb més delicadesa de la que ja tenen a la llum del dia. Actualment la il.luminació ha deixat de funcionar tot i que els focus, al menys en una, la del nen, encara hi és, si no vaig mal fixat. És un detall més de la deixadesa en que es troben totes les fonts i sortidors del centre de la ciutat. Per exemple, la de la Plaça de La Creu, no funciona. Tampoc ho fa la del nen, no raja. Al Parc del Xipreret, el sortidor que hi ha, no funciona i és brut.El paradigma de la deixadesa és el Parc de l'Estació Vella. Tota la gran font, o digueu-ne com vulgueu, no funciona fa anys i allò que se suposa que és un rellotge d'aigua no marca les hores. Sort que la Font de la Carota, impertèrrita, compleix amb la ciutat i mai ha deixat de rajar. Es com si fos un clam, desatès, en favor de les seves companyes igualadines.El què passa és que només uns quants igualadins sabem on és l'entranyable font. No us sembla que tot això que dic te fàcil solució?