La fosca ombra d'en Ferri

La fosca ombra d’en Ferri Crec que quan es parla de qualsevol qüestió cal fer un exercici de memòria per al bé de la veracitat i la justícia. He quedat gelada de les lloances que l’hi han llençat des del diari comarcal: serà que ens passa com l’església catòlica que anem curts de sants i qualsevol és bo per pujar-li-ho al altar.

Tenim a la comarca bons polítics, politics amb bones intencions l’encertin o no, politics mediocres i altres que s’anomenen politics però que en realitat són gent molt ben dotada per el teatre i la farsa – sense ofendre el món de l’espectacle el qual admiro- gent realment fosca i amb disfressa. Així és com el va definir una companya referint-se a Ferri: un llop amb pell de xai. Intentaré ser breu malgrat la dificultat que això suposa. Vaig conèixer en Ferri venent eines en una casa deshabitada del poble No se sabia exactament d’ on provenien, però es venien sense cap tipus de factura ni garantia i a preus d’oferta .

Feia poc que vivia al poble i sembla ser que va venir a parar-hi per motius de salut. Ja en aquella època es feia envoltar d’un cert misteri: té moltes influéncies deien la gent. Segurament aquest pretès misteri, el victimisme en que ha encarat sempre la seva malaltia i sobre tot la costum que tenim sovint en veure totes les gràcies als que arriben de fora, a banda dels vots, va ser el que l’hi va obrir les portes a la presidència del Consell Comarcal. El mes de maig del 95 va guanyar les eleccions. Ja en les primeres setmanes del seu mandat, dues persones del seu equip van decidir no donar-li el seu suport en veure el caire “cacic”, poc democràtic i autoritari que tenia el nou alcalde. Va acusar de corruptes als governs anteriors fet que no va poder provar mai i va tocar la butxaca de la gent prometent preus baixos en la pavimentació de carrers que l’ anterior govern ja havia tramitat i posat en marxa.

El juliol del mateix any PSC, ERC i un trànsfuga de CIU, reclamen la convocatòria de una moció de censura contra Ferri. La Torre va ser tristament coneguda, en diaris com La Vanguardia, El Periódico i d’altres a nivell comarcal com La Veu de l’Anoia i Regió 7. En Ferri va ser el protagonista d’ una història obscura i mediatitzada amb un suposat atemptat, guàrdies privats de seguretat, secretari desaparegut i televisió inclosa per aconseguir no perdre de cap manera el poder que havia guanyat. L’oposició tenia preparada la primera moció de censura que es produïa a Catalunya. La moció no va prosperar per unes suposades signatures que faltaven en la declaracions de béns d’alguns regidors: aquest va ser el motiu que va argumentar Ferri per evitar votar la moció i abocar-la al fracàs. Un any més tard el 96 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya donava la raó a la oposició, el ple espectacle era declarat nul. En Ferri però havia guanyat temps, l’escena havia canviat i ja no era possible una moció en contra seva. Curiosament l’entrada d’en Ferri en l’ escenari polític de La Torre coincideix amb la urbanització d’unes terres de conreu a tocar del poble, on si construïren una cinquantena de casses: ell n’era el promotor.

Encara avui la gent l’anomena” l’Urbanització d’en Ferri”. És mèrit seu la promoció del creixement espectacular de la urbanització de Pinedes de l’Armengol, amb asfalt nou, sí, però sense clavegueram i amb la dificultat afegida que suposarà ara la canalització. Pinedes està situat sobre el nostre aqüífer amb possibilitats ben reals de perill de contaminació. També la venda de terrenys de titularitat pública, adquirits per anteriors consistoris que havien de servir per equipaments per al poble o zones verdes. Alguns dels nous propietaris casualment pertanyen a la seva formació. Ha desaparegut el Torricó de Vilanova d’Espoia, una torre emblemàtica que datava del segle X al costat de l’església de Sant Salvador. Se’l va endur l’excavadora d’un amic del alcalde perquè amenaçava ruïna.

Va ser la solució més econòmica que se’ls va ocórrer. Tot i el seu reconegut valor històric, el poblat ibèric de Les Sitges del Camaró continua aletargat i abandonat sense que el govern hi acabi de posar remei. Malgrat superar els 3500 habitants encara avui no disposem d’una Biblioteca pública. No deu ser convenient formar massa la gent, no sigui que també es converteixi en una altre amenaça al poder. Tampoc tenim cap poliesportiu per fomentar l’esport, tan necessari i fonamental en l’educació de la nostra joventut. Les comunicacions són deplorables, en l’era de la mobilitat podem trigar quaranta cinc minuts en arribar a la capital de la comarca, en horaris estranys i poc eficients. Hi ha greus dificultats per crear teixit associatiu que no estigui tutelat per l’Ajuntament, qualsevol intent és vist com una amenaça latent que cal ofegar com sigui.

L’Ajuntament s’ha convertit en la seva empresa privada, on regna el tristament conegut “ o estàs amb mi i tot serà planer o estàs contra mi i que no et passi res”. La por i el control als pobles és una vella història que per desgràcia encara avui funciona força bé, i es per això que en Ferri l’ha explotat tant com a pogut. Passats catorze anys del seu regnat, no se m’acut res mes que entonar aquella cançó de la Trinca que deia: “catorze anys de pasar gana, catorze anys d’anar fent figa, catorze anys potser si que eren molts anys...”