Gabri Pérez

Personalment no el coneixia. Jugava a futbol al C.E. Carme des de feia vàries temporades, on també hi juguen dos fills meus. M'agradava com jugava. Era un jugador fort, ràpid, valent, noble, feia un joc directe, decidit, entregat, es buidava a cada partit, si convenia s'hi deixava la pell; com que arribava sempre primer a les pilotes dividides, rebia més faltes del contrari que no pas en feia ell. Podia jugar en vàries posicions: mig del camp, carriler, de lliure fent parella amb el central. Era una peça important a l'equip. Una cosa positiva del futbol és que reflecteix molt bé com és cada persona que hi juga. Crec que el Gabri, fos on fos, segur que era una peça important.
No me'n sé avenir que aquell “cúmul d'errors” que va acabar amb la mort d'un noi sa, de 24 anys, hagi passat en l'hospital on jo hi treballo de metge des de fa 28 anys. Una mort injusta i injustificable. Una mort que obliga a revisar el funcionament de l'hospital, i fer-nos la pregunta: què ha pogut passar en aquesta organització perquè s'hagin produït aquests fets? Quan en queden directament afectats varis serveis, unitats i diversos professionals, aquests no deixen de ser també víctimes del mal funcionament de l'organització. Perquè això no torni a passar crec que tots els professionals, també els directius, hem de reflexionar a fons, sense prejudicis i amb professionalitat, ser més autocrítics, més humils, analitzar de forma oberta i modificar, si es creu convenient, els valors que han mogut l'hospital en els darrers anys i tenir nous líders que agafin les regnes de l'organització.

Aquests canvis s'han d'iniciar des de fora l'hospital. Crec que la Conselleria i el Departament de Salut tenen l'oportunitat de mostrar que les coses en l'àmbit de la sanitat es poden afrontar i fer de forma adequada. Ara no n'hi haurà prou amb canvis cosmètics.
Tots voldríem que això no tornés a passar mai més.