Gràcies, Constitucional

Sí, agraeixo realment la feina que ens estan fent.

Aquest Estatut no "era" el meu. Jo hagués volgut anar més enllà. Però es el que va sortir de casa nostre, ja ens el van malmetre, i ara porten anys debatent si aquesta coma aquí, o aquella expressió allà, son potser una mica massa agosarades. Jo puc dir dels meus. Els de fora, no son qui! Som un poble de contrastos.

Som un poble estrany. Tenim el seny i la rauxa. La nostra festa nacional commemora una derrota; aquesta derrota, però, ens recorda allò que volíem i volem ser, un poble amb capacitat de decidir. Som un poble que, quan no ens emprenyen gaire, som de seny i "senyors Esteve". Si ens emprenyen massa, podem arribar a fer com els pèndols, ens anem a l'altre extrem. Fa uns anys, el 1931 hi va haver un eixelebrat a Barcelona, un tal Lluís Companys, que el 14 d'Abril, des del balcó de l'Ajuntament, proclamà la República Catalana, hissant la bandera republicana. Francesc Macià es dirigí, poc després, a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya, i proclamà la República Catalana dins la República Federal Espanyola. Això havia sortit d'unes urnes, i ningú no gosava dir-ho. Uns dies després, però, ja ho teníem aigualit. Hauríem d'haver après de la Història, el Constitucional ens està remenant els... articles, la gent ha començat a moure's amb les consultes (segons el jutge López Tena en podem dir referèndums), i comença a haver enquestes que diuen que hi ha més gent a favor de la independència que de quedar-se a Espanya. Fins i tot els polítics catalans comencen a estar descol·locats. Creiem-nos-ho!

Ara només ens falta l'eixelebrat! Torneu, almogàvers. Torneu, Moragues i Companys Desperta, ferro!