Ibis, olors i neteges

És poc creatiu parlar d’impostos però algú ha tingut la genialitat de crear-ne polèmica, com n’anem curts… I la diana és l’Església catòlica, vet aquí quina casualitat.

Seguint la línea se m’acut reclamar al MNAC vendre quadres per rebaixar el dèficit de la Generalitat. I entenc que no és el camí : la funció del museu és conservar. I per què el Barça no ven l’Iniesta (pa o circ?) i col·labora a evitar retallades de sanitat? O que el museu marítim es vengui el vaixell? I per què no es demana a la SGAE que pagui l’IBI d’ara endavant? I la Fundació Godia, d’una de les famílies més riques de Catalunya? I el Ritz, que tampoc paga l’Ibi? I les casermes de l’exercit, o dels Mossos? I si estem aixì, cal que una llar per disminuits, un temple, una escola, un menjador social de la Mare Teresa de Calcuta, un esplai parroquial obert a tots, un magatzem d’aliments de Càritas, un asil d’ancians, el monestir de Montserrat, han de pagar?

La veritat és que tant fa, penso que l’església contribuiex molt més que complint les lleis, que les compleix, i s’hi afageix l’IBI ho acceptarà, i seguirà aportant esperit, esperança i fe com sempre. I la polèmica em fa olor de qui està tacat per casos de corrupció i esquitxa arreu per tractar de mimetitzat-se entre tanta porqueria. No caldrà, en canvi, netejar? I crec que l’església neteja tanta necessitat, tanta misèria també moral i a mi em deixa ben lliure.