Anar d'Igualada a Barcelona... i tornar

Fa uns dies he lleig a la premsa local que la candidatura d'ERC a Igualada es fixa com a objectiu primordial la revocació de la concessió del servei de transport a Montbus. Bé, res de nou sota el sol. De fet, tant és La Hispano com Monbus com una altra, que no sempre un canvi de parella de ball farà que ballem millor si qui no sap ballar és un mateix.

El cas és que estic convençuda que el problema de transport públic Igualada-Barcelona (ja no vull parlar del carrilet, que dono per perdut) és estructural; per tant, no tot, ni de lluny, és atribuïble a Monbus (malgrat que les darreres notícies sobre el seu propietari facin més por que goig).

La A-2, l'única via ineludible:

Per traslladar-nos a Barcelona tenim una autovia bàsicament de dos carrils, amb un manteniment desastrós per part de qui és el responsable. Està plena de clots i bonys; té un traçat força sinuós -a causa d'interessos particulars de l'època- el qual no s'ha modificat ni un metre des que es va construir. Hi afegirem el Coll del Bruc, que tots sabem que quan cauen quatre gotes o un parell de flocs de neu, tenim un embolic descomunal. I els taps de cap de setmana.

Aquesta autovia, de dos carrils amb importants baixades i pendents, va diàriament carregada de camions de gran tonatge que competeixen entre ells i no tenen cap mania a assetjar-te per darrere o pel costat quan vas conduint a la velocitat que marca el senyal preceptiu. També té molts punts d'incorporació de vehicles que sovint els conductors confonen amb carrils d’acceleració, en comptes de reduir o aturar-se quan hi accedeixen. En un moment donat et surten per la dreta i per l'esquerra i tu, al teu lloc, has de frenar per no estampar-te. Dia sí, dia també, un mort per aquí un accident per allà i una retenció de mil dimonis...

L'escenari és aquest, i fins ara jo diria que Monbus (La Hispano) no hi té res a veure amb el desgavell.

L'empresa concessionària ha posat uns busos directes i cal admetre que van força bé, sobre tot per anar. Però per tornar, ja no és el mateix. Hi ha moltes activitats o cursos que acaben a les 21 h o més tard, mentre que a les 21,20 hi ha el darrer directe, per tant, segons on estiguis de Barcelona és del tot impossible arribar a temps per pujar-hi. Llavors hauràs d’esperar un d’ordinari a les 21,50 h, i el bus ordinari de tornada tots sabem que ens porta a fer el "tour nocturn de la comarca". Coses de la concessió administrativa, es digui Hispano, Monbus o Perico de los Palotes. Vaja, que ho tenim ben magre, els igualadins, tant si són joves com grans (i no oblidem que aquests darrers són els que gairebé sempre acaben pagant la despesa).

Però hi ha esperança. Com a usuària des de fa temps, a l'estació RENFE de Castellbisbal (a 40 Km d'Igualada, 30 minuts de camí i a 3 min de la sortida de la A-2) hi ha un aparcament immens que cada dia al matí s'omple a vessar de cotxes de gent que va a treballar o el que sigui a BCN (alguns van a Martorell, però no és tan fàcil). La R4 fa parada a Sants, Pl Catalunya, Arc del Triomf, La Sagrera i Sant Andreu (fins a Pl Catalunya són 32 minuts). Pot ser no estaria gens malament, doncs, posar alguns busos llançadora Igualada- Castellbisbal al matí i el darrer de tornada Castellbisbal-Igualada a les 22,30 ò a les 23 h...

Pel que fa als busos que no poden ser directes, també hi ha opcions per tal que als igualadins no se'ns faci tan pesat el trajecte:
Si considerem que a Igualada -amb uns 39.000 habitants- el bus fa dues parades (al passeig), per què dimonis n'ha de fer cinc a Esparreguera? No n'hi hauria prou amb dues també? Bé que s'espavilen els que viuen a Les Comes o al Barri de Fàtima per anar a buscar-lo. Però als d'Esparreguera se'ls ha de deixar a la porta de casa. Cal que el bus travessi el poble de punta a punta amb tots els semàfors i passos de vianants geperuts? Segur que no hi ha la possibilitat d’un altre recorregut –similar al que es fa a Abrera- sense que això suposi deixar desatesos els d'Esparreguera?

I posats a demanar, fem la carta als reis i qui tingui el privilegi de ser escoltat, atès el seu càrrec electe, que exigeixi la construcció d'una vegada del carril Bus-VAO entre Molins i la Diagonal, i anirem esgarrapant minuts.

Aquestes serien unes propostes constructives que m'han vingut al cap, de les que se'n pot apropiar qui vulgui si ens fa el favor de posar-les a la pràctica. I si aquestes no agraden, és imprescindible que aquells que tenen (o tindran) responsabilitats polítiques s’espremin més el cervell cercant altres solucions amb vocació de futur per a tothom, que serveixin per pal·liar o minimitzar els efectes de la infraestructura tan nefasta que ens toca patir. I també poden canviar de companyia...