Immensa minoria de pares.

No és gens agradable replicar la carta anònima que ahir 25 de maig han publicat a la seva web sota el títol “Injustícia en l’escolarització dels nostres fills i filles a P3”, sobretot perquè es fa incòmode no saber o només intuir a qui ens adrecem. Però més enllà d’aquest fet puntual, ens resulta realment xocant llegir afirmacions del tipus “...Només tens quatre escoles per escollir i la immensa majoria de pares escull entre tres”. Immensa majoria? En la nostra qualitat d’equip directiu de “l’altra” escola, aquesta que segons els anònims autors de la carta només escullen una insignificant minoria de pares, ens preguntem a partir de quina xifra s’esdevé una majoria. Representem un 15% de la inscripció de P3. Som una minoria? Les escoles que tenen un 25%, constitueixen una immensa majoria? L’absoluta correcció política de la carta de referència evita posar de relleu el nom de l’escola i els motius del refús.

Deixi’ns-ho dir: l’escola és el CEIP Gabriel Castellà i el refús és motivat per una concentració de població d’origen extraeuropeu clarament superior a la mitjana de les altres escoles públiques locals, per utilitzar una definició que no desentoni amb l’esperit de la carta. Tampoc fem experiments, sinó que els nostres alumnes reben exactament els mateixos continguts i valors que a qualsevol altra escola, per tal que se sentin ciutadans amb els mateixos drets i deures. No som una escola marginal, els nostres alumnes no són ni millors ni pitjors, i els seus resultats acadèmics són comparables a les altres escoles de la nostra ciutat. L’oferta escolar a Igualada, com a qualsevol ciutat catalana, respon a una planificació que intenta donar satisfacció al màxim nombre de ciutadans, i que té present tots els condicionants d’infraestructures, personal docent i recursos econòmics disponibles.

L’escola pública no és un menú a la carta on cadascú tria el que li ve més de gust. L’oferta pel proper curs establia clarament que cada escola pública tindria dues aules de P3. Els barems són públics i no han canviat des de fa temps. Vostès volen ara que ens treguin una aula per acomodar els seus fills i filles allà on vostès desitgen. És que potser els alumnes de P3 de la nostra escola tenen menys drets? Han de concentrar-se tots ells en una única aula? Desitgem que trobin finalment una solució raonable, però no a base de traspassar el problema de la no-lliure elecció de centre a d’altres famílies, que com vostès diuen corresponen a una realitat social que no té res a veure amb la dels seus fills i filles. Carme Soler(Directora), Blai Gené (Cap d’Estudis) i Anna Claret (Secretaria).