L'incendi del POUM

El més urgent quan es produeix un incendi és protegir les persones i apagar-lo. O no? Cercar-ne les causes també convé, però després, quan s’ha reconduït la situació i ja no hi ha perill. A Igualada s’ha produït un gran incendi i tothom va amunt i avall cercant al piròman. Mira com crema! Guaita, ara crema pel rec, i ara pel polígon! Fixa-t’hi bé, tindrem foc fins les eleccions i encara més enllà! I els bombers? Els bombers investiguen. Diuen uns que el culpable és l’Entesa, que es vol carregar la ciutat i ha muntat un POUM amb la tècnica Neró: primer crema i després construeix. D’altres ho concreten en l’alcalde, que diuen que viu en una torre de marfil i no li dóna la gana de baixar. També n’hi ha que diuen que tot plegat ho ha provocat la resistència dels promotors a perdre no sé quins privilegis (especuladors, més que especuladors...!). Alguns diuen també que tot és cosa de les forces polítiques de l’oposició, que aprofiten les preocupacions d’un grapat de persones com a llumí per a encendre una gran foguera contra el POUM. A mi és que el foc no m’agrada, i així com alguns es queden extasiats contemplant les flames i com la pira es consumeix lentament (diuen que els piròmans no poden apartar la vista de la seva obra), jo tinc la mania que les flames val més apagar-les aviat, no sigui que ens acabem cremant tots plegats. No sé si són gaires els que pensen com jo, o és la meva obsessió particular, però per si de cas, per a que no es digui que ningú ho ha proposat, deixeu-me que digui que, ara per ara, el més important, realment l’únic important, és reconduir el POUM.

Deixar la ciutat sense POUM, prolongant la vigència de l’actual, com a mínim, tres anys més, és al meu entendre una irresponsabilitat. I no diré qui és l’irresponsable, perquè això és un guirigall en que tots es donen la culpa i no cal que jo hi posi cullerada. El POUM es pot reconduir, es pot replantejar, es pot modificar fins on es vulgui, perquè encara s’hi és a temps. El POUM pot esdevenir un bon pla per a la ciutat. Sols falta tenir-ne ganes, tot plegats. Per a que això passi, cal que els partits negociïn, que parlin i arribin a una entesa (amb el "bon sentit" de la paraula). Segur que per al govern de l’Entesa i pel nostre alcalde suposarà una humiliació. Segur també que per als partits de l’oposició comportarà la pèrdua d’una oportunitat immillorable per a fer un cop (quasi) mortal a l’Entesa. Bé, el foc s’estén, i si les úniques oportunitats que valoren els partits són les electorals, ens cremarem tots plegats (ells els primers). Repeteixo que potser són manies meves, però la responsabilitat dels polítics jo la valoro principalment per la seva capacitat de pactar i de posar els interessos de la ciutat per davant dels seus interessos electorals. I si un s’ha d’empassar un gripau, doncs bon profit, que això la feina ja ho porta. Ara que també pot ser que m’equivoqui i el que importi sigui qui la té més llarga (la resistència, vull dir). En qualsevol cas sàpiguen que jo preferiria, abans de trobar al piròman, que tots plegats apaguessin el foc.