Independència? Tu decideixes, vota!

A Carme, com a la Llacuna i com a setanta-cinc pobles més de tot Catalunya, diumenge vinent se celebrarà la Consulta sobre la independència. Ens hauran precedit Arenys de Munt, el 13 de setembre, i cent setanta pobles més el 13 de desembre passat.

Des de fa un mes i mig, la gent de Carme Decideix, la comissió organitzadora de la Consulta a Carme, ens hem dedicat a donar a conèixer l’esdeveniment entre els carmetans amb dos objectius principals: aconseguir una elevada participació a les urnes i posar la qüestió de la independència de Catalunya en primer pla de debat. Fa només 10 anys, una tanda de consultes com aquesta hauria estat una cosa inimaginable: ni ningú al Principat s’hagués atrevit a organitzar-la –i encara menys la societat civil, al marge dels partits polítics– ni des del govern de l’Estat espanyol ho haguessin pas tolerat. La independència de Catalunya, simplement, era un tema tabú, tant aquí com allà. Sortosament, avui, a casa nostra ja no ho és.

La gairebé trentena de voluntaris de Carme Decideix hem penjat rètols i pancartes cridant a la participació, hem fet bustiades, hem organitzat una conferència i una taula rodona per donar veu a totes les opcions, hem obert meses de vot anticipat perquè exercissin el dret a vot les persones que el dia 28 tenen previst de no ser a Carme, hem passat casa per casa explicant els perquès i els coms de la Consulta i hem parlat amb tothom qui ho ha volgut... Per a la vigília i per al diumenge de la Consulta, hi ha programat un concert d’en Biel Majoral i una botifarrada popular respectivament. Hauran estat sis setmanes d’intensa feina i de reflexió, i volem que la màxima seriositat i rigor a la mesa electoral i la festa al carrer hi posin el punt i final.

A les 8 del vespre del dia 28 es tancarà el col·legi electoral i s’obrirà l’urna. El recompte dirà quanta gent ha votat, i a quina opció el poble ha donat la victòria. Una cosa és, però, ja avui segura, a banda del resultat: haurem guanyat els que pensem que opinar és saludable, sense tabús ni pors de cap mena, i que no necessitem que ningú ens doni permís per fer-ho. Amb tota normalitat, lliurement i democràticament.