Injustícia en l'escolarització dels nostres fills i filles a P3

En un principi tothom ha de poder escollir l’escola on vol escolaritzar els seus fills i filles. Però que passa a Igualada si la teva opció és la de l’escola pública? Només tens quatre escoles per escollir i la immensa majoria de pares escull entre tres, cosa que implica una oferta molt inferior a la demanda.

En aquests moments ens trobem en ple procés de matriculació, i un grup força nombrós de pares que hem quedat fora de l’escola pública que hem triat estem completament indignats i en desacord de l’alternativa que sen’s ha ofert des de l’oficina Municipal d’Escolarització juntament amb la Regidoria d’Educació d’Igualada.

Es tracta d’intentar que portem els nostres fills i filles a l’escola pública que ningú de nosaltres ha triat justificant que es vol apostar fermament per aquesta escola amb projectes innovadors.

No qüestionem ni la professionalitat ni la implicació de l’equip docent d’aquesta escola, ara bé, per una banda, la realitat social d’aquesta no té res a veure amb la dels nostres fills i filles i per tant ens sentim com a possibles membres d’un experiment o altrament dit com a “conillets d’índies”. I, per altra banda la majoria de pares vivim molt lluny d’aquesta escola, cosa que és un gran inconvenient. Potser la mesura de voler remuntar aquest centre s’hauria d’haver pensat molt abans i aleshores la situació no seria tant extrema.

Creiem que hi ha una altra opció, que ens dona la impressió que ja ha estat valorada pels responsables d’aquest procés de matriculació. Ofertar una tercera línia en una de les escoles desitjades per nosaltres com ja s’havia fet en anys anteriors. Però enguany s’ha decidit oferir una línia més a aquesta escola que no hem escollit i en canvi retallar una línia en una de les escoles que si que ens estaria bé portar els nostres infants.

Per tant finalment s’han decidit per una opció que ja sabien que no ens agradaria, només calia valorar les nostres sol•licituds però han ignorat completament la realitat. Suposo que vist de forma objectiva és molt fàcil prendre aquesta decisió però quan els implicats són els nostres nens i nenes de 3 anys, el punt de vista és molt diferent. Si les persones que han pres aquesta opció haguessin tingut un fill o filla en la nostra situació m’imagino que el final de la història seria diferent, no creieu? Ara bé, nosaltres no ens donem per vençuts i pensem continuar lluitant per canviar aquest final (volem una tercera línia en una de les escoles triades com ja es va ofertar el curs passat), al cap i a la fi ens hi juguem el futur dels nostres infants, us sembla poc?

Alguns dels pares afectats: A.Armengol, M. Martos, M.Alabau , S. Pastor , E. Pasadas, A. Paris, J.Carrasco