Un interrogant després de la ventada

Comprenc que en una situació d’emergència, com la viscuda amb la ventada mai vista -i no sóc jove- d’aquest dissabte passat, es col·lapsin tots els serveis, i reconec i agraeixo com a ciutadà, la tasca de policies locals, mossos d’esquadra, bombers, voluntaris civils i molta altra gent que, professionalment o no, es van lliurar a pal·liar-ne els efectes.

Però, em queda un interrogant que voldria fer públic per si mai es torna a viure una situació semblant tan greu o més greu, de conseqüències imprevisibles. A mi em sembla que, almenys, el servei de telèfons d’urgències no hauria de quedar mai col·lapsat.

Hi va haver un moment concret del dissabte al mati, que els telèfons de mossos, bombers i el 112 d’emergències no responien, sobrepassats sense cap dubte per la quantitat de trucades. S’entén tot degut a les excepcionals circumstàncies. La pregunta és: a qui s’havia d’acudir en cas d’una emergència humana greu, -imaginem una persona atrapada per la caiguda d’un arbre o d’una tanca, o del que fos - si els telèfons no podien donar l’abast i no responien?. No es cap crítica, però cal trobar solucions quan les coses poden, previsiblement desbordar-se.

Es possible arbitrar, en una situació així, uns serveis de gravació de qualsevol trucada que no pugui ser atesa i després discriminar la gravetat i prioritat de cadascuna?...