Irritació després del núvol irritant

Com tothom ja sap, el dijous 12 de febrer cap a les 9 del matí hi va haver una explosió de productes químics al polígon industrial (i residencial) de les Comes d’Igualada, generant un núvol taronja que cobrí el cel durant unes hores, provocant una reacció idònia d’emergència a tota la Conca, fet que provocà l’obvi i encertat confinament de la població a partir de les 10 del matí. El confinament es dugué a terme a tots els nivells possibles, tant institucionals, viaris, ferroviaris com civils. Sens dubte, aquest ciutadà que escriu aquesta petita carta creu que l’acció per part de la governació va ser d’allò més encertada. Ja se sap, més val prevenir que curar. Aquest confinament va afectar a molts nivells i, com és obvi, no pretenc tocar-los tots.

Però com que no és la primera vegada que escric per aquest diari, imagino que algú ja deu estar pensant “i de què es queixarà ara aquest?” Doncs sí, em queixaré, perquè tota mala acció ha de ser criticada, no pel fet de fer mal, sinó pel fet d’ajudar-nos, de corregir-nos, d’evitar errors futurs: aquesta és una de les tasques de la llibertat d’expressió. Però no em queixaré del pla urbanístic de la ciutat d’Igualada, on les Comes és un dels grans fracassos (un polígon industrial al mig d’una ciutat! On s’ha vist això?), sinó d’un altre tema. Com deia, aquest confinament va afectar, entre d’altres, a les escoles i, en conseqüència, als treballadors de les escoles, alumnes i familiars dels mateixos, ja que tot i que el confinament es va aixecar cap a les 12 del migdia, no va ser així per a les escoles. Per aquest motiu, l’Ajuntament d’Igualada va decidir fer arribar entrepans, aigua i fruita a totes les escoles per tal de garantir la tranquil·litat dels alumnes i dels seus familiars, evitant així que es sortís al carrer. De nou, una altre acció molt encertada per part de l’Ajuntament. Nogensmenys, cap a les 13 hores del migdia, es va considerar normalitzada i controlada la situació, aixecant així el confinament a Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena, a excepció de les persones grans, nens, embarassades i persones amb problemes respiratoris, així com també es va normalitzar el servei de la línia R6 de ferrocarrils. Per aquest motiu, l’Ajuntament d’Igualada va decidir, cap a les 13 hores, que, un cop finalitzat el confinament, també calia anul·lar la decisió de portar entrepans, aigua i fruita a totes les escoles. Aquesta informació va ser enviada a les escoles i de les escoles als familiars: els familiars podien anar a buscar els seus fills. I com no anar-hi si han de menjar! Ara arriba la pregunta: no hagués estat més fàcil, còmode, popular i efectiu mantenir l’ordre de portar entrepans, aigua i fruita a les escoles? I no ho dic pensant en els alumnes, sinó en els familiars i treballadors de les escoles que, a remolc de les decisions de l’Ajuntament, segur que han passat del neguit a la irritació, perquè la decisió d’anul·lar el repartiment d’aliments, aigua i fruita ha fet anar de bòlit a familiars i a les mateixes escoles. Ara que comenci la pluja – química potser? – de crítiques, però si volem fer bé les coses, cal començar a fer-les bé des d’un principi i el primer és mantenir la paraula, per tal de no portar de bòlit a la ciutadania, treballadors i institucions, perquè sinó passem d’una irritació química a una irritació política.