Joan Marc Domènech

El funeral per la mort del jove Joan Marc Domènech, de 18 anys, exalumne del centre Escolar Mestral, s'ha celebrat aquest dimecres a 2/4 d'11 a la Sagrada Família d'Igualada.

__________________

La teva classe del Montclar

Que la vida és curta ho sabíem, però mai haguéssim imaginat que marxaries tant aviat, tant de sobte. Ens coneixem des de sempre. Fa 18 anys que, en més o menys mesura, formes part de la nostres vides i ara que ja no hi ets, et recordarem sempre perquè ens quedi una mica de tu entre nosaltres tota la vida.

Agafem l'àlbum de fotos i distingim, en cada un dels records de la nostra infància, els cabells rossos del nen que dibuixava aquell somriure i mostrava uns ulls feliços que mai més s’esborraran. Ens mirem mil vegades l'imatge del nen amb la cara plena de xocolata contemplant amb orgull l'obra d'art d'aquell dia. Somriem veient la cara de satisfacció que admirava aquella mona tan grossa. Amb els ulls brillants d'alegria i la força immesurable d'un infant, passaven els dies al petit Montclar.

Una infància al teu costat, ens va deixar un bon record de la teva persona, del teu entusiasme i les mil trapelleries que vam arribar a fer.

Junts vam aprendre a contar, a parlar, a cordar sabates, cosir botons, a fer equilibri i passar el pont del mico..., van preparar-nos per començar primària, vam aprendre el què era el respecte, el bo i el mal, i així començàvem la nostra formació educativa i personal al pre-escolar per enfrontar amb empenta un futur més o menys llarg. Ara ens fas aprendre que a la vida hi ha coses que guanyem i altres que perdem, que el destí està escrit i que no podem esborrar-lo ni tornar-lo a escriure, que hem de viure amb aquest i acceptar-lo amb el màxim optimisme possible, pensant en tot el millor que vas fer entre nosaltres.

Els anys van passar i, encara, recordem les tardes de dissabte de 1r i 2n d'ESO berenant al Munic, les converses alegres de messenger, i els teus " Hola, Adéu, Bon dia, Bona nit Perla", tractant-nos a totes com princeses. Sempre et recordarem amb aquella elegància i amb aquella alegria que desprenies.

Aquells records de parvulari, de la ESO, de Batxillerat (sopars Montclar-Mestral, les festes...) sempre seran dins nostre i també volaran on siguis tu.

Tu vas saber rodejar-nos de vida i optimisme, de joia i alegria, d’il·lusió, però sobretot de somriures.

Tots sabem que ens ha quedat un buit molt gran al cor però una memòria plena de records teus; la teva manera tant alegre de ser i de fer faran que sempre et tinguem present entre nosaltres.

Avui no tenim paraules de comiat, avui no parlem per dir-te adéu, avui volem recordar-te que te’n vas amb la motxilla ben plena, plena d’amor i de gent que t’estima. Si, eres persona de gent, la gent que t’acompanyava et feia sentir viu, estimaves la vida, la vivies al màxim, ens encomanaves la teva energia, desprenies felicitat. Avui t’hem de demanar que ens donis la mà, que ens ajudis a seguir el camí correcte que farà que algun dia ens tornem a trobar. Això és un fins sempre Joan Marc, perquè siguis on siguis saps que sempre seràs entre les teves nenes del Montclar.

T'estimem i no t'oblidarem!

Gràcies per tot.